Nosaltres els valencians, els nostres valors i el partit podrit

24 nov.

És preocupant que diverses enquestes parlen de la majoria absoluta del PP, i és evident que quelcom passa en la societat valenciana. Els valencians sempre hem tingut una forma de ser, d’actuar i sentir, però fa temps que els nostres valors han canviat per una part important del poble valencià.

Érem coneguts històricament per ser un poble obert , que rebia de bon grat a tots els estrangers. Producte de ser un poble mediterrani, que ens obria als forasters, sempre en contacte amb aquestos, amb les seves formes de vida diferents.

Érem un poble d’emigrants, el franquisme ens obligava, i amb contracte o no, sortiem a l’estranger per guanyar diners i poder fer-nos la llar familiar. Fins I tot molts, després de la guerra civil i sense documentació van ser acollits en molts països.

Ara som diferents; al passar per un bar, al parlar amb coneguts, sols escoltar a la gent, als familiars i amics, ens trobem amb fortes dosis de racisme i xenofòbia. En milers de frases que escoltem, comprovem com hi ha un odi, menyspreu, i temor cap a l’emigrant. Fa olor a podrit, i algú, sempre els mateixos, de la mateixa ideologia, del mateix pensar, del mateix partit, fan eixa política que li dona molt de rèdit electoral. Política conscient disenyada a tal fi, i és de veres: ens han podrit.

Els valencians érem,és diu, un poble alegre . Ara sols falta passar una mirada per comprovar les discussions polítiques, fins i tot familiars, pròpies d’una societat crispada, reaccionària i poc dialogant. I també un partit crispador, extremista i feixista, ens ha portat a un lloc on fa olor a podrit.

Érem un poble progressista , obert a la resta de l’Estat i solidari amb les altres nacionalitats. Ara odiem, ara arrepleguem signatures contra els altres, els nostres veins, els que volen el mateix que nosaltres: els catalans amb el seu estatut, i els aragonesos el seu riu.

Ens imaginem als catalans arreplegant signatures contra nosaltres?, contra el nostre estatut d’autonomia?.S’imaginem als aragonesos volent emportar-se l’aigua del Xúquer?.

Nosaltres els valencians de bo, no. I sempre els mateixos, els de sempre, ens enfronten a la resta de pobles, veins i amics. Com ens veuran els altres?. És evident que quelcom fa olor a podrit.

Erem un poble de PAU , gent de pau, que històricament mai haviem buscat conflictes, però una guerra insensata, criminal, genocida i il·legal, ens enfronta entre valencians: la guerra d’Iraq. I sols uns, els mateixos, amb mentides i sense cap escrúpol la defensaren. I sense cap sentiment cap a sis-cents mil humans morts, sense cap remordiment, i jurant i perjurant l’existència d’armes de destrucció massiva amb fortes discussions recolzaren la gran matança, com sempre els de sempre, aquells que sols amb una ment podrida, podien fer que tot fera olor a podriment. Això si, amb:”càntics d’amor i himnes de pau”.

Els valencians erem i som un poble honrat , al llibre “La construcció d’una ciutat”, es compta com la burgesia i la societat valenciana, es muntava al voltant de l’individu que se separava de la família, i amb treball i honradesa feia un duro i una hisenda. Aquest era admirat per tots: “fulano ha fincat, es molt treballador!”. Ara l’admiració és altra al jovent, a la societat es diu: “mira quin “cotxe” porta, que prompte s’ha fet ric!” (especulació, corrupció i explotació). I és que prompte ningú no és fa ric, però tots sabem com es podem fer. Amb eixos valors i aspiracions, és evident que quelcom fa olor a podrit.

Els valencians ens dotem d’unes institucions propies: la Generalitat Valenciana, i una “constitució”: l’estatut, que ens permet organitzar els nostres recursos econòmics, la nostra sanitat, educació, serveis socials, infraestructures… El millor de les nostres institucions, han estat ocupades per uns senyors, un implicat en el cas “Naseiro”, i l’altre en la trama “Gürtel”, xarxes de corrupció que ens dona a conèixer a l’Estat i al món com un poble corrupte. Embrutant, desprestigant i corrompent les nostres institucions, els de sempre ens agredeixen, podrint la societat, convertint-la en un “cau” de corrupció.

Però com una Poma Podrida, cucada i poques setmanes de vida, té els dies comptats, i prompte o tard caurà. Nosaltres els valencians sabem distingir. Som els valencians, els de sempre, oberts, riallers, progressistes, homes de pau i honrats, els altres, i com en tota societat, la Poma Podrida, el Partit Podrit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: