Reflexions nacionals: idees i partits

22 abr.

Si haguérem d’analitzar a grans trets la qüestió nacional valenciana, passant de puntetes per damunt d’una amplíssima bibliografia nacional i atenent als grans debats provocats, podríem arribar a conclusions importants. D’això tracta aquesta pàgina, d’analitzar des d’una perspectiva global, atenent els marcs importants del debat, per facilitar un nou discurs, qüestions bàsiques de tota teoria política.

D’una amplíssima bibliografia de llibres i articles anem a destacar alguns importants per la seva diversitat, que hem tornat a rellegir: “Pancatalanismo entre valencianos”, “Nosaltres els valencians”, “Document 88”, “De impura natione”, “És molt senzill: diguem-li Catalunya”…. a més d’una densa biblioteca d’articles.

Aquest conjunt de llibres, amb les seves diverses maneres d’entendre el valencianisme, han tingut una plasmació política, en un conjunt de partits que han interpretat de forma diferent la qüestió nacional: PNPV, UDPV, URV, Unió Valenciana, Coalició valenciana, UPV-Bloc, Partit Valencià Nacionalista, Esquerra Nacionalista Valenciana, Esquerra Republicana, PSAN… i altres minoritaris.

Els valencians han disposat d’un llarg conjunt de partits valencians on triar una opció, no queda res per inventar, no podem dir que falten opcions, o l’opció “autèntica”, “la verdadera” que hauria guanyat. No ha estat una qüestió d’oferta.

Suposadament alguna més encertada que les demés, podria haver-hi triomfat, però no ha estat així. Entenent per triomfar, aquella que entra al Parlament Valencià (sense pactes o coalicions) i es manté pel temps. Unió Valenciana aconseguí entrar i ara és una ultraminoria. Podríem fer-nos una pregunta: som els valencians diferents a les altres nacions de l’Estat Espanyol (qüestió de demanda), on hi ha partits nacionalistes forts?.

Producte de molts fracassos, la incertesa i el dubte, s’han instal.lat en el conjunt del valencianisme progressista, unes actituds conservadores i reaccionaries que vistes pel temps han fracassat. Actituds venien a dir: “quan més fàcil fem d’entendre el valencianisme més ens votaran. Baixem el llistó nacional, i quan més concessions fem a la “realitat”, més a prop estarem del poble valencià”.

La crua realitat més pròxima, on és manifesta de forma ideològica el vot del valencianisme polític, són les passades eleccions europees (2009): Unió Valenciana (regionalisme): 4.000 vots, Bloc (autonomisme): 18.000 vots, ERPV (independentisme): 10.000 vots. Honradament : fa vint anys qui haguera pogut encertar aquest resultat?. Haurem de tornar a llegir tota la nostra densa bibliografia nacional?.

Queda clar que han estat molts els factors que han determinat el poc èxit electoral del valencianisme, i que interessadament moltes teories, en part no eren correctes, sinó partidistes. Atenent als resultats del regionalisme (4.000 vots ) i de l’independentisme( 10.000 vots), escoltar el que escoltem de molts valencianistes, es una broma de mal gust. Doncs al “manual conservador valencià” les frases com: “Això no ho entenen els valencians”,”Amb eixe nacionalisme no hi ha res a fer”,” Hi ha que ser realistes”, o “Ací sols cap un únic partit nacionalista o idea nacionalista”… .Tot acaba per fer-ho més fàcil imitant; al regionalisme?. I acabant al PP?.

I ara per últim la pregunta del milió: quin és el valencianisme que poden entendre els valencians, l’encertat, i el correcte?. Amb la realitat dels resultats , cap. Per tant, deurem almenys encetar un nou discurs , un poc més clarificador, al que anirem dedicant temps, i un espai en aquesta pàgina web.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: