II Marc del debat: l’espanyolisme

3 maig

 

A falta d’altres articles que tenim per publicar més teòrics, i per seguir les reflexions, no volem deixar passar qüestions que son tan simples com importants i que fins i tot, el valencianisme progressista no te clares. Són qüestións fonamentalsper a tot discurs polític, que tot el món empra i que nosaltres obviem.

Per pura aplicació del “materialisme dialèctic o històric”, tota ideologia comporta una altra contrària: esquerra-dreta, feminisme-masclisme….Però sembla que amb la qüestió nacional dels valencians la contradicció primera és inexistent: valencianisme-espanyolisme. En una gran part de la nostra bibliografia valenciana, el “nacionalisme espanyol” està especificat de diverses formes que eviten nombrar-lo pel seu nnom: “forces centralistes”, “castellans”, “Madrid”, “el centralisme”…Sembla ser, que el nacionalisme espanyol no existeix contraposat al nacionalisme valencià. Podrem escoltar “els valencianistes o catalanistes”, i difícilment la paraula que defineix la ideologia opressora i dominant, és rarament nombrada: “espanyolisme o nacionalisme espanyol”.

Al contrari, la paraula esquerra i dreta, contraposades, venen donades en tota conversació com antagòniques i definidores de dos clars conceptes en lluita ideològica permanent. Per posar un exemple, a la societat basca, el primer que pregunten és si eres basquista o espanyolista, i la segona pregunta, si eres de dretes o esquerres.

Seria magnífic que a nosaltres els “valencianistes” mai ens nombraren com adjectiu d’atac. Ens podem imaginar si mai atacarem a la “dreta”, com ideologia?, és impossible. Al contrari, el discurs nacional sembla no tenir un enemic definit, una contradicció ideològica. Com si tots forem espanyols . Es evident que tot espanyolista és troba sense cap oposició a la nostra societat, i evidentment, mai entra en conflicte o contradicció, amb el seu posicionament ideològic nacional. Tot com si no hi es una contradicció nacional, tanmateix, així tampoc hi ha un debat, doncs no existeix un discurs polític clar.

Els neocons als EUA es gasten milions de dòlars emmarcant les idees amb la finalitat de, amb poques paraules, definir una concepció ampla d’un missatge, en crear els seus marcs de debat. Ací la dreta feixista com un dels seus exemples més reeixits va presentar el: “agua para todos”… Si imaginàrem el futur d’una societat valenciana, on per posar un exemple, a l’eixir del treball, al carrer, al bar, a certes associacions… escoltarem frases com:..és que els espanyolistes…,… si, els nacionalistes espanyols sempre…,tu votes partits espanyols?. Aquestes ximples manifestacions demostren un marc de debat, unes contradiccions i fins i tot quines son les idees dominants i quins son els partits majoritaris.

Una vegada acceptat i emmarcat el nom o adjectiu “espanyolista”, al mateix moment estàs imposant un marc de debat, i si no és rebutjat a l’inici de la conversa, ja comences a guanyar .Si es tracta de discutir ideològicament, que és la qüestió, de crear un marc de debat, nosaltres fins ara no hem llegit llibres on: “forces centralistes”, “madrid”, “castellans” o “centralisme”, siguen una ideologia, més bé referents geogràfics.

Resulta patètic per la nostra banda, no dir les coses pel seu nom, quan ells, els nacionalistes espanyols ho tenen clar, no sols usen el terme nacionalista per atacar-nos, a més a més l’han criminalitzat. Ells clarament tenen ideologia. És molt senzill, defineix-ho com : espanyolisme o nacionalisme espanyol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: