III l’independentisme: eixir de l’armari

15 maig

 

En tota societat, tota idea per a imposar-se necessita una divulgació i moltes vegades sent una bona idea mor, Igualment passa en tot missatge polític, cultural o social. Però també altres factors influeixen en el seu fracàs: interessos econòmics, premsa, o el missatge en si… Nosaltres pensem que l’independentisme té un marc guanyador, un marc fàcil de debat . Sabem que tota idea, si se sap explicar i emmarcar, compta de partida en una acceptació o almenys respecte.

Una persona sols té por d’explicar el seu pensament racional, si pensa que no té arguments fàcils d’entendre i d’explicar, per por a ser rebutjat. La gent tendeix a estar amb les majories polítiques, i els agrada participar de les idees majoritàries, és una forma més de ser acceptat socialment. I fins i tot busca als “seus” per parlar i refermar-se.

Quan una persona es troba amb idees i bona argumentació, té prou per sentir-se bé amb si mateix i difondre el seu pensament. El marc de debat de la independència és la llibertat, llibertat com a poble, amb capacitat de decisió.

Dir amb orgull: “soc independentista”, es fonamental. És a dir: aspire al màxim de llibertat, desitge el màxim de sobiranisme, ho vull tot, i vull construir el meu futur: I això no es cap crim. Expressar un concepte de llibertat és fàcil, doncs sempre el teu interlocutor es trobarà malament, si ell desitja el contrari: més dependència menys llibertat. Sap que està demanant menys, i ell es menys valencià, i se sent malament, doncs es difícil anar contra la llibertat dels valencians (evidentment si se sent valencià) Sempre pots contestar: tu que vols per a mi?:, una pedania, una regió, una autonomia?

Fins i tot, l’independentisme es bota la qüestió nacional, i es pot dir: “Sóc independentista, no nacionalista”. Amb independència (nació propia) no fa falta ser nacionalista, en concret nacionalista d’agressió, de dominació sobre altres nacions. Sols cal tindre un sentiment de pertenença, d’estima pel teu poble: en concret de “patriota”. Sols eres un “patriota” de defensa. I com valencià, radicalment diferent al nacionalista espanyol (de dominació).

També diguem que té un marc guanyador, perquè no comparteix el marc del debat i és fàcil d’explicar. Amb l’autonomisme això no passa, i el debat passa per ser més o menys autonomista (entre nacionalistes espanyols i valencians). En el marc de debat autonomista, vorem com els líders dels partits valencians i esquerrans, referint-se al PP i PSOE usen les paraules: centralistes o… En el fons de la qüestió, l’autonomisme es altra forma d’espanyolisme, de dependència i graus de submissió. No debades els líders autonomistes no usen mai la paraula “espanyolista” o “nacionalista espanyol”, doncs el seu missatge està adreçat a valencians de vot i sentiment: més valencians que espanyols, igual de valencians que espanyol, i més espanyols que valencians. Mai als únicament valencians.

Una vegada emmarcat el debat: independència=llibertat, l’altra part fonamental de tot discurs, és l’argumentació, que es extensa i a la que cal exposar l’argumentari més adequat i convincent. Desitjar la màxima llibertat no es un crim, ser independentista és un motiu d’orgull, i amb bons arguments, no hi ha por. Per això a nosaltres el que més ens agrada, es que a qualsevol lloc ens pregunten: eres independentista?. Eixa és la pregunta que més ens agrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: