Arxius | Juliol, 2010

La cruïlla valenciana: desertors i exèrcit valencià

9 jul.

La sentència de l’estatut al Principat, marcarà ja pel temps un futur pels valencians. Si quelcom es desprén una lliçó, una realitat, i un futur, no és altre que el fracàs dels estatuts d’autonomia i la via federalista.

És evident que qui vulga continuar en un procés ja mort pot fer-ho, no es altra que la via morta on l’espanyolisme amb totes les seues percepcions i games (d’autonomisme o federalisme) acaben amb Espanya. No podem canviar d’un dia per a l’altre la consciència dels valencians cap a la defensa de la terra, la consciència com a poble, doncs el vot és majoritàriament espanyolista.

Sols és un moment en què ens podem adreçar als més conscients, doncs mal farem si també tots no remen en la mateixa direcció: tant de forma conscient com inconscient. El vot útil per als valencians és inútil, els partits grans no tenen cap projecte com a poble valencià. No solament es tirar el vot, també, s’agredix la llibertat dels valencians.

Cal plantejar-nos si som o no som, i si no som, sols cal continuar les vies mortes, cap a enlloc. Cal ser realistes, a l’estat espanyol sols hi volen una nació, una única Espanya. Parlar dels interessos econòmics, socials i polítics per als valencians i traduir-los al sistema de partits valencians de majoritaris o minoritaris, és un insult i una falta d’honestedat repugnant (aclaparadora). Els majoritaris han fet fallida.

El camí majoritari no va a enlloc, tot el contrari, i falta que el camí minoritari encete diàleg i ponts entre ells. Amb espanya no hi ha futur, sols si volem ser espanyols. Pobres d’aquells esquerrans i valencianistes que amb idees autonomistes o federalistes no s’adonen que l’única forma de ser valencians es tallar el cordó umbilical. Espanya no pot parir res més que espanyols. La pomera només dóna que pomes. I Espanya, llimes agres (espanyoles).

Altra reflexió a tindre en compte és la realitat que patim, el nostre procés no hi és el del Principat, portem més de trenta anys de retràs (per ser optimistes), però no malbaratem el nostre camí a seguir, el nostre full de ruta, amb l’experiència que ens ha donat la sentència del constitucional ara, i el més probable futur, amb un PP majoritari.

Votar en clau bipartidista per als valencians, no sols ha estat un fracàs, trenta anys d’experiència ho corroboren. Si no que també podem dir que ha estat l’altra pota junt a l’antivalencianisme (blaverisme), que ha fet possible l’actual desfeta del poble valencià.

L’exèrcit del poble valencià, reduït, pobre de recursos i amb tot en contra, ara té experiència, el valor que sempre tots recordarem ara, perquè ja ningú enganya ningú. Ara podem dir clarament als “espies”, els “infiltrats”, als “suplantadors” que no eren “blaveros”, si no antivalencians. Com també dir als “progres”, als del vot “útil”, si eixe era el camí, si per això “desertaren”, per seguir no sols un camí autonomista fracassat, sinÓ també preguntar-los quin dels dos estatuts d’agressió als valencians acceptats pel PP els feia diferents del propi PP o la més ridícula de les excuses: és que així parem al PP!. Fins i tot s’han passat trenta anys de democràcia, no donant cap vot als valencians, sempre als espanyols, encara que “comprenen” als “valencians”.

Al front (Guadalajara) de l’exèrcit espanyol, el del genocida Franco, un militar Nazi es queixà a un general Italià, que molts soldats italians amb el fragor de la batalla desertaven. Al que el militar italià li contestà: tranquil, el soldat que deserta serveix per altra batalla.

Com votants bipartidistes ja no teniu crèdit, malnaixcuda experiència de trenta anys!. Això sí, encara esteu a temps de deixar de ser uns “desertors”. I començar altra batalla.

%d bloggers like this: