Anotació 21 febr.

 

 COMPROMÍS:LA NOSTRA CONVERGENCIA I UNIÓImage

 

 A cavall entre la indefinició i el populisme, la nostra Convergència i Unió està fent un treball més que magnífic. Ens recorda el PSOE de la transició. Aquell PSOE que era tot i no res, entre esquerra i dreta, entre espanyolista i “nacionalista” o valencianista. Ara després de trenta anys una nova força emergent capaç de pactar amb dreta i esquerra a molts ajuntaments, i capaç de defensar el valencianisme tant blaver com catalanista, o defensar els interessos dels valencians com atacar-los, posicionant-se a favor del “Corredor Central.” Ens proposa com a partit autonomista el mateix que PSOE o PP (autonomistes); és a dir, un valencianisme autonomista modern, amb un contingut populista, com tantes vegades ens confirma Rafa Xambó en diversos actes.

 

Partidaris d’un model valencià autonomista i no se sap si federalista, dos models de dependència d’Espanya que encaixa perfectament en l’espanyolisme dels valencians i això si, mai independentista, els fa ocupar un lloc a l’espai electoral, capaç de suplir el PSOE i absorbir tot el valencianisme de l’extinta UV menys espanyolista. I més val que aquest espai siga ara ocupat pel Bloc, ara Compromís, que ve del progressisme que no per UV que venia de la dreta. L’encert configura, tant en la praxi política com a les bases i ponències de l’últim congrés del Bloc, un partit que va del centre esquerra al centre dreta.

 

El no ser res i ser tot, compleix el paper i espai del PSOE sense cap discurs. Però a diferència és el mateix partit sense el passat negre i entreguista del PSOE i per tant capaç de fer oposició a la corrupció imperant, i sense passat de draps bruts que l’incomoden. Únic discurs que es coneix de Compromís. El ser “tot i res” complix un altre paper, on tot el món es crea una pròpia idea, un tratge a mida del que vol que siga, i de vegades sols quimeres, i on cadascú dels votans i militants de Compromís se la poden crear, i de fet, quan dialoguem, cadascú d’ells ens dóna raons diferents.

 

Per altra banda, el Bloc com a partit majoritari (de Compromís) a tots els pobles fa predominar un discurs centrat en el centre polític o dreta progressista, capaç d’atraure els electors moderats del PSOE i l’antiga UV. I fins i tot a moderats del PP(enquestes del CIS). També mai faltarà un xicotet sector que encara es reclamarà més d’esquerres i fins i tot independentista, com a reclam d’una minoria més folklòrica, de paraules i mai de fets. Cosa també existent al PNV o CIU.

 

La nostra Convergència i Unió compleix un altre paper important, molt important per aquells que encara són i creuen en l’esquerra i el país (els fusterians), i no és un altre que fer veure a les reminiscències anticatalanistes de molts electors que el vell catalanisme no fa cap por. A més de estar superada aquesta por per l’empresariat valencià.

 

Un valencianisme no fusterià, com alguns militants d’ells que diuen que ha fet molt de mal, i declaracions d’espanyolitat del seu secretari general Enric Morera, van configurant a la praxí els documents interns i ponències aprovades. Fervor espanyolista si es va amb EQUO (ponències internes antifederals) o més bé un “españolismo bien entendido” que no moleste a Espanya. Això sí, estem pendents de la coalició a les europees, que mostraran més claredat.

 

En resum, nosaltres creguem que ocupa a la perfecció el paper de Convergència i Unió a la valenciana. Un paper necessari que la dreta i la burgesia valenciana mai han volgut ocupar. Han hagut de passar més de trenta anys per crear i refer, aquell vell partit que era el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) de Paco Burguera, per retrobar-nos amb la vella aspiració d’una dreta progressista valenciana al nostre País. Perque ben mirat és un discurs no radical i assumible perfectament per la nostra burgesía benestant i progre. I és que sempre s’ha dit que els valencians anàvem trenta anys endarrerits al Principat, ara encetem un procés autonomista i ells el procés independentista.

 

I temps al temps, el poder ja se sap, anirà moderant i centrant encara més, un discurs que acabara sent fidel als models del PNV i CIU. Perquè al cap i a la fi, eixe és el discurs que li dóna l’èxit electoral. I com ja se sap, hauran que passar més de trenta anys (amb sort) per arribar a una situació com la del Principat, i adonar-se que amb Espanya no es pot anar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: