OMUNITAT VALENCIANA VS PAÍS VALENCIÀ: “ELS ANTIVALENCIANS.”

 

És hora d’anar clarificant idees, d’obrir conceptes a la llum dels processos històrics i analitzar i donar llum al moment que vivim, el suficient per tindre una idea global. La història és avaluable després de passat un temps, però ara no podem esperar més, és temps suficient. Així doncs, a la dreta blavera valenciana.

 

Ara els podem dir:

 

Ara, sense cap dubte, podem veure què ha estat per als valencians la Comunitat Valenciana, la vostra campions, la que heu fet tots vosaltres: els antivalencians (abans blaveros/espanyolistes).

Tots els que quedeu, esteu o sou votants del PP, fora no ha quedat res. Han estat esborrats per la realitat, queden forces de xoc com l’Acadèmia, el GAV i altres. Ni Coalició Valenciana i demés satèl·lits, han tornat a les velles glòries, tampoc podien durar. El vostre partit útil és el PP? Per què alimentar-ne d’altres?, ja estan tots en el PP. Ara des del PP els volen mobilitzar, clar, per no alimentar-los ha passat el que diu Carles Recio: ara què voleu!).

La vostra estima per València ha estat i és, la vostra Comunitat, la que us representa, i les vostres senyes d’identitat: La desfeta vostra de la banca valenciana, l’estatut de merda, la corrupció, el saqueig de la Generalitat, l’atac a l’escola en valencià, a la llengua, el deute i la hipoteca de l’economia valenciana. I el pitjor, heu enfonsat el prestigi de la nostra màxima institució: la Generalitat, i el govern dels valencians. I no us hem vist protestar ni cridar per res, clar sou tots del PP. Això sí, la llengua, és l’únic que vos falta enfonsar.

 

El desprestigi i poc respecte de les nostres institucions no es pot entendre si no ens preguntem per quin tipus de gent l’ha governada, com tampoc el desprestigi de tots els valencians, no pot ser interpretat i explicat històricament si no expliquem qui son: “els antivalencians”.

 

Les vostres senyes d’identitat han estat aclarides més que mai, heu governat campions. Amb el vostre vot tenim el que estem patint, els del País Valencià, els altres. Els que defensem la terra (la nostra) i no la vostra Espanya ni su “pedania valenciana”, la vostra mare no la nostra. Mares com pàtries sols n’hi ha una. No enganyeu ja a ningú, ens heu donat una lliçó del que preteniu. Ara ho sabem: antivalencians.

 

Sols heu respectat el folklore valencià, com a bons espanyols, “como en otras regiones de Espanya”, el folklore de castanyoles, i de “pandereta”. És el vostre signe d’identitat, de valenciania “bien entendida”.

Miren vostés, vint anys de “gloria” i de poder us avalen, sou ja història, i la història no es pot canviar. Sou i sereu una de les èpoques més negres de la història dels valencians.

 

Encara que no voldreu admetre res i que mirareu cap un altre un costat, tampoc no heu tingut mai cap vergonya, no és el vostre fort, ni tanpoc el propi analfabetisme. Però els altres valencians sabem qui sou, ja no podeu enganyar ningú, antivalencians.

Ja teniu un mot: ANTIVALENCIANS. L’heu guanyat a pols campions, campions de la desfeta. Sou dignes successors dels Botiflers

Heu destrossat els nostres mitjans de comunicacións, Canal Nou, TV3, ràdios en valencià. No deixeu estaca en paret: tant odieu als valencians? Ara l’únic que vos queda és la llengua i sabem per alguns de vosaltres que sols voleu separar-la del català per fer una llengua minoritària per fer-la desaparèixer. Escriure en valencià?, cantar?, fer teatre?…Xiquet dedica’t a la llengua del Imperio, que la teua no té cap futur. Qui t’escoltarà? Si no té eixida!. Es el vostre consell?

 

Ara sabem el que vol dir Comunitat… D’Alí Babà (o Regne de València, tant es val), a quin rei voleu coronar a Undargarín? ara sabem el que significa la vostra senyera amb Blau (també és nostra sabeu?), la vostra senyera “coronada” reis de la mentida, ara sabem el que vol dir anticatalanista pel seu nom real: ANTIVALENCIANISTA.

Blavers? Encara algú diu blavers, encara ereu pitjors, ereu més, molt més i ho sou. Ara podem batejar-vos com sou, amb experiència i documentats.

 

“Blaver” és un mot anacrònic, fora de lloc i que ja ningú no comprén. Si no és en un moment històric, i que cal explicar a propis i estranys al voltant de la qüestió nacional. Tenen un mot que els defineix sense explicacions i ho diu tot: “ANTIVALENCIANS”

 

Però no us equivoqueu vos queda el PSOE, que ara entrarà i farà com sempre, com si fa o no fa, enemic de la democràcia: dels estatuts que no es voten, dels canvis de constitució, de la llei d’Hont, de la barrera del 5%. I com no¡ del dret a decidir dels valencians. Esteu en bones mans. Tranquils.

No et preocupes son com tu, tan espanyols, i no pegarà en matèria cultural un pas més que si tinguera a Catalunya el PP català el poder. Pensa, que no anem a explicar-ho.

 

Quedeu-se on esteu, no feu falta, vos volem anticatalans, no fa falta que us feu catalans ni valencians, anti País Valencià, i con vuestras señas de identidad, escoltar-vos serà la manera d’ identificar-vos en públic i al carrer: ANTIVALENCIANS.

 

Parlen de “señas de identidad”, nosaltres dels orígens d’identitat, ells són els valencianos, nosaltres els valencians, ells pertanyen i son de la Comunitat d’Alí Babà, nosaltres del País Valencià.

 

Amb aquest escrit per respectar-vos hem evitat parlar d’autors, de bibliografia per fer fàcil la vostra comprensió: ANALFABETS

 

No anem a parar, us heu guanyat el mot, fins que els partits valencians s’adrecen a vosaltres així, i fins i tot al parlament valencià, sou uns campions: ANTIVALENCIANS.

 

Antivalencià: Mot que ve a definir aquells que eren coneguts com a “Blavers i espanyolistes”. Sinònim d’odi als valencians. Persona que usa el llemosí i l’iber per parlar valencià.

 

 

El “FATXAPROGRE”: UNA ESPÈCIE A EXTINGIR

A les jornades de “Pensament Crític” del diari Le Mond Diplomatique, que van fent-se sobre “Utopies” , queda clar que vivim actualment d’utopies impensables fa deu, vint, trenta cent anys. Tant en tots els camps científics com també en el pensament social. Vivim la consecució de moltes millores en el món del treball, que ara ens volen llevar, com d’avanços polítics arreu del món. On noves formacions polítiques esquerranes estan assolint el poder. I com també de moviments nacionals com el cas d’Europa que l’han fet completament diferent en cinquanta anys.

Per avançar tota societat necessita d’uns agents transformadors i no són altres que els mateixos ciutadans, que en clau de classe social, van movent els avanços i el progrés determinats per interessos econòmics, socials i nacionals.

El País Valencià no és aliè a tot aquest procés. “Tenim el que ens mereixem” és una frase dubtosa, no tots els valencians ho mereixen, almenys aquells que lluiten i voten per avanços socials i nacionals. Però si hi ha una majoria, que ha configurat, amb les seves actituds, l’actual situació econòmica i política del nostre país.

El nostre país actualment, on tots som corresponsables, la dreta com a classe dominat l’ha enfonsat. Però no és aquesta qüestió la que volem tractar, ens pertany també veure’ns a nosaltres i no sols als altres. Per això volem encunyar un mot, que defineix a molts valencians, que amb la seua actitud han configurat el País Valencià: el fatxaprogre o progrefatxa.

El faxaprogre mai ha votat el que diu, sempre ha fet vot útil, sempre el que tocava a cada moment o la moda. Està exempt d’ídeología. Sempre vota doblement, el que realment pensa i una excusa. Fatxa i excusa progre. Per això sempre cal preguntar-los: tú què votes?

Per al fatxaprogre valencià mai és el moment de demanar res, el manual fatxaprogre diu que mai cal molestar els contraris, ells si poden, els altres. Cal estar al costat del poble: el reaccionari? i no molestar-lo ¡es poden despertar!

Pobre fatxaprogre, per a ell mai és el moment, mai és l’hora..el poble no ho entendrà. Tot un cervell capat. Albert Einstein deia:”la ment que s’obri a una nova idea, mai tornarà al seu tamany original”.

 

Nosaltres pensem com Fuster:”els valencians estem farts de demanar perdó que existim”.

Al català cal dir-li valencià, per no molestar, fins i tot comunitat i no País.

Mentres tant el País avança …al pou. Es fan estatuts: de merda. Les banderes valen totes, menys la que molesta, a ells també: la independentista. Al seu petit cor sempre retomba la veu de Paquita, sempre , que sempre començava amb: “Espanyoles todos…” i al cap i a la fi encara, sempre, amb matisos però sense eixir del solc ha estat acceptat pel fatxaprogre.

Pobres fatxaprogres sempre obliden la nostra història, doncs la saben, però tres cents anys estableixen una doctrina de comportament i submissió: els valencians no estem preparats, això és implantejable, els valencians no ho volen, evitem confrontacions

Pobre faxaprogre tota la vida votant: el vot útil, el que toca ara, per què no guanye…el llop, que ve el llop…

Per ser “realistes” la realitat els mata, doncs cal acceptar-la mai canviar-la… amb mesura és clar. Amb un castrament mental o amb un preservatiu al cap, les seves conclusions avorreixen i sempre acaben en el discurs fatxa conservador e idèntic dels contraris? la dreta de tota la vida: “això no pot ser”.(frase que els uneix)

Avui un dia del 2014, qualsevol dia, ens podríem preguntar què hem guanyat els valencians, clar, ells sempre han votat totes les games de l’espanyolisme i del socialiberalisme. Dos conceptes clars de ideologia fatxaprogre, per uns que el creuen i altres que l’accepten: el mal menor. El capitalisme ni és just ni és democràtic.

Tota teoría i pràctica de la dominació dels ser humans dels racisme-aparheit (el tio Tom), masclisme, classes socials o nacionalisme, té els mateixos components: els negres son inferiors no saben gobernar-se, necessiten als blancs, les dones són el sexe dèbil i ases (sindrome de l’indefensió adquirida), necessiten el l’home, els pobres no tenen diners, necessiten els capitalistes. I ai del nacionalisme o valencianisme, i tres cents anys de dominació, fins ara té una consecució: els valencians son un “pueblo muelle”, uns meninfots, no tenen remei, no cal esperar res d’ells…necessiten a Espanya. Si parlaren les balances fiscals¡

No cal mirar a la dreta, i vosaltres? Que heu configurat?, tot per arribar on estem? De que han servit el vot útil i mil excuses. De res.

Tindria collons que al crit de “valencià l’últim”, totes les autonomies se n’anaren d’Espanya, (declaracions de M.Gordillo a Andalusia, un alcalde d’Extremadura) i al final els castellans també, i que Madrid la capital la traslladaren a València, com únics espanyols, i fins i tot pagariem el deute de la desfeta. Tindrà ovaris!

Vist el vist, ni tots els valencians som corruptes, ni de dretes ni fatxaprogres, i amb la realitat més real, ni Espanya té futur ni el tindrà, es l’ADN espanyol. Ni els valencians tenim encaix a Espanya, així ho demostren bascs i catalans que van per davant. Però encara quedem i queden esquerrans i valencians. Això si, conscients que, només usant unes poques neurones al cap i un poc d’honestitat, no fa falta res, més tots som conscients que sols l’independència pot millorar el nostre futur. Sols falta vore un atac d’honestitat a els autonomistes i federalistes, i que deixen de mentir. Espanya no té futur i la independencia és el nostre cami, la nostra única salvació, la nostra única revolució. La creació de la República Valenciana.

LA CONJURA DELS IDIOTES

 

 

El temps fica a cadascú al seu lloc, o la història, i és una sort que portem trenta anys de democràcia, per vore el passat. Ara sols s’enganya qui es deixa enganyar.

Sols tocarem el més important, els records més importants, per començar podem fer-ho per l’educació i recordar les memòries de Maravall (ministre d’educació del Psoe, 1982):”només entrar, els bisbes em posaren tres decrets d’amunt de la taula de color sèpia per a signar, a l’any ferem la primera llei d’educació”. Ara parlem de l’educació concertada? En menys recursos la segona república, del projecte de 20.000 escoles en va fer 7.000 públiques. Les altres ja sabem que no els deixà fer-les el triomf de la CEDA i la guerra.

L’any 1985 en la primera agressió a les pensions els costà una Vaga General. L’any 1988 (14-12) va ser la primera agressió a la classe treballadora amb una reforma laboral. Quatre anys deprés el 1992 Vaga General (28-5) per una nova agressió al subsidi de desocupació, dos després, al 1994, una altra agressió de reforma laboral i Vaga General. El 2010 amb Zapatero, tres agressions: reforma laboral, reducció salarial i congelació de les pensions. Aquell que va dir a l’entrar: “No us fallaré”. Un any després, el 2011 una altra Vaga General (27-1) per la reforma de les pensions. S’ha de ser un psicòpata per no poder recordar res, després de sis Vagues Generals. Sobretot com a valencians cal recordar els tres consellers de PSPV, que per burlar-se van anar a comprar al Corte Inglés (foto inclosa), l’únic establiment de València que no tancà, així com els càntics que els manifestants li feren al Corte Inglés aquella vesprada del 14-12-88.

Amb tanta Vaga General hem passat per damunt de la privatització de la sanitat, el decret 15/97 de Jose Mari Aznar, votat pel: PP, PSOE, CIU, CC i PNB. Parlem ara de privatitzacions, externalitzacions? O ara de blindar-la?.

No oblidem ara, la condemna a la banca espanyola pel parlament Europeu per no donar crèdit a les empreses i famílies. No recordeu la privatització del grup públic Argentaria l’any 1993?: dos privatitzacions del 24,99% i 25,99% i la del 1996 del 25% coincidint amb l’entrada del PP. Ara amb la crisi ens adonem que no tenim banca pública, i que cal crear una per a les PYMES. Ara?, sols per a les Pymes? Ara la crisi us ha deixat el cul a l’aire, sense banca i sense crèdit i enfonsant l’economia del país gràcies a vosaltres. La banca no es toca, si no, qui paga les eleccions?

No parlem de reformes fiscals, ni de la desaparició de l’impost de patrimoni i l’impost de successions als més rics, ni de les SICAV (1% d’impostos) a les grans fortunes perquè no paguen.

Ara us recordeu dels mileuristes, o menys, dels que no poden i volen fer-los exempts de l’ IRPF. Trenta anys després, i falta vore.

No parlem del successor del genocida, dos dies després! (12-11-13) de la conferència, i voteu junt al PP, contra els partits que demanen una fiscalització de la Corona. Lapsus o sicòpates.

Tampoc parlarem dels desnonaments. Zapatero: “la dació és anar contra el sistema jurídic i financer espanyol”. Tampoc de l’altre pal important, l’exèrcit i del seu pressupost (70 milions diaris), de la compra i endeutament (30.000 milions ara) de material bèlic. Que puja tots els anys 1.500 milions d’euros. Aquestos no tenen retallades? Clar, ens preocupa el Marroc.

Parlarem del Concordat amb el Vaticà, que es porta entre 7.000 i 11.000 milions d’euros a l’any, segons diverses fonts. Ara cal denunciar, i Bono i Vázquez que diran? La llei de llibertat religiosa, que no s’aprovà amb el govern de Zapatero, perquè era “obrir un altre front”, no és verirat Fernández de la Vega?

L’eixida de la crisi de Zapatero, les mesures van ser totes de dreta, no tenien un altra política. La crisi demostrà qui eren els del PSOE i qui la pagava: Treballadors (reforma laboral), retalls als funcionaris, pensionistes… Amb la crisi demostraren qui eren.

I per acabar, el cop d’estat feixista neoliberal i ”il.legal”, però inmoral, de canviar la constitució (PSOE i PP). L’article 135 que no permet endeutar-se, màxima lliberal pensada per a països rics i no per als pobres. Que marca al PSOE com un clar partit de dretes i reacionari.

El títol del llibre: “La conjura dels necis”, ve donat per la falta d’editors, i pels que es negaren a publicar un llibre, que resultà després un best seller i premi Pulitzer, així ho comentà la mare de l’autor.

En fi, fallaren els responsables, els editors, els dirigents (no dels Partits), els que decideixen qui publica i qui no. Seriem necis o ignorants, si no saberem que el que prediquen en l’oposició, és el mateix que no pensen fer.

Etimològicament la paraula idiota ve del grec, que significava: persona que no es preocupa dels assumptes públics (no intervé en política, o no té política, no participa en l’àgora), sols s’interessa pels assumptes privats.

I és precisament allò que ha fet el PSOE, am la darrera conferència. No tenien política, havien perdut el rumb, estaven i estan sempre en assumptes interns del partit, o privats: primer el “pesebró”. Feia falta gent de fora del partit, que els ajudés a trobar la ideologia que van perdre a l’instant, a l’inici, amb el Felipisme. I amb tot el cocktel i vist el resultat, la darrera conferència ha resultat: la conjura dels idiotes.

Al diccionari de TIP I COLL està l’accepció: “indiota” com, a natural de l’Índia que és mor de fam mirant una vaca. Sembla ser que eixe serà el camí, si més no, el PSC ja el porta.

 

 

EL PARTIT SICÒPATA O PSICÒPATA

 

 

Psicòpata, segons els diccionaris, és aquell que pateix una psicopatía, aquesta és una malaltia o transtorn del caràcter, caracteritzada per una alteració de la personalitat pel que fa a les relacions personals i socials. Per als seus estudiosos, H. Cleckley o Robert Hare, les característiques que tenen entre moltes altres són: la falta de culpa, remordiment o vergonya, tendència a mentir, gran capacitat verbal i de convèncer, comportament manipulador, i no accepten els errors o passat.

Així vorem com els casos que es donen a l’Estat Espanyol. Són molts casos de gent que assasina, que després, fins i tot dóna el condol i solidaritat als familiars, i finalment porta i encapçala pancartes demanant l’aparició i condemna de l’executor (el mateix!).

Altres són pillats, al moment o poc després, ho neguen tot davant l’evidència, després “admeten” l’evidència, però la culpa la tenen altres (la xiqueta portava minifalda i els va provocar), al final se senten no culpables i en la soletat troben plaer del mal fet i no senten cap remordiment.

A la política hi ha un paralel-lisme de comportament sicòpata, salvant les distàncies, i no és un altre d’aquells partits que obliden tot el que han fet, que no tenen remordiment, ni vergonya, que menteixen i manipulen.

Per posar-ne exemples: Vaga General a novembre de 2012. A molts llocs concentracions pel matí, a places i centres de treball. Comentaris i arengues fent-se passar per esquerres gent del PSoe (estavèm presents). Hores abans i al mateix temps, els diputats del PSoe rebenten la vaga assistint al Parlament Espanyol. A la vesprada “mani”, tots a portar la pancarta. Es pot dir sicòpates?.

Cas Bárcenas (entre altres: Gürtel, Undargarín…), els pillen, al principi tot és mentida, ho neguen tot, els papers són falsos, després es comprova que tot és veritat, qui en té la culpa? ells no, ara no toca Zapatero ni els independentistes, ni la justícia, ni el complot contra el PP. Qui te la culpa? Bárcenas (els repartia mal). Per la nit, tots amb plaer, a comptar els sobres i mirar replets els comptes bancaris. I qui en té la culpa de la borratxera?…la tavernera!. Es pot dir psicòpates? .

A Canal Nou, recordem Fabregat?, tots han acabat amb la pancarta. Els altres tirant la culpa als sindicats i oposició, per la nit repartint el pastís a mitjans afins?.

En un altre moment parlarem de la historia del PSOE, i farem memòria de trenta anys, com també del PP, sols de la memòria recent, front a Zapateró, i ara que governen, el que deien i el que ara fan. La realitat supera a Hitchcock.

Aquesta forma de fer política de forma denigrant i psicòpata, és una forma que porta massa temps corrompent la societat, acaba amb normalitat, i que tal vegada vaja dirigida a aquelles capes de ciutadans que amb poca memòria i pocs escrúpols (de baixa cultura política), acaben acceptant i creguent-se el que es diuen. I temem que encara molts se’ls creuen i fins i tot els voten, tampoc és estrany.

Als Estats Units molts sicòpates empresonats, reben cartes d’estima, de dones que volen casar-se amb ells, els comprenen. Esperem i temem que la gent malaltissa no acabe votant-los. I és clar, que no són els partits i els seus dirigents, si no la gent que els vota, els culpables de tot el que estem patint. A nosaltres escoltar-los als mitjans de comunicació o cara a cara, ens dona ganes de dir-los i ho fem:seràs sicopata!.

A les pròximes eleccions comptarem el malestar d’una societat i el número de culpables. Perquè sols nosaltres podem canviar les coses, amb el nostre vot. I no són ells, som nosaltres els culpables. Com diu Rajoy: jo tinc la majoria dels vots! Els teus?

 

 

 

L’ÈXIT IMMEDIAT: MENJAR PER AVUI, FAM PEL DEMÀ

És evident que nosaltres no creguem en el PPSOE, com tampoc en cap dels satèl·lits que els envolten. Tampoc creguem en la mercaderia política, no recolzem a ningú per tirar a l’altre: el nostre vot no es ven, perquè el nostre vot és ideològic, no actitudinal. No votem pel vot inútil: el famós vot “ÚTIL” que mai ha servit per configurar una realitat social i nacional ara necessària. Votar per tombar a l’altre és sempre un canvi de cromos, pura mercaderia, pura enganyifa sistèmica, canviar per què res no canvie, que a la història electoral de l’Espanya corrupta i neoliberal no ha servit per res, i menys encara al País Valencià.

En aquest País tenim la suficient experiència per poder passar de modes, tsunamis electorals, encantadors del progressisme, músiques i flautes ideològiques, ho tenim tot vist, no volem morir d’èxit electoral, volem crear i fer gran un nou model polític i social pels valencians.

I per fer un joc de paraules no votem per Compromís sinó en el que creguem i realment volem. La vella recepta dels militants i votants del PSOE valencià, de criticar al PP per fer-se passar d’esquerres ja la coneguem, i no és això, escoltar sempre crítiques i no propostes és jugar a l’engany. Temps al temps, que tot cau i tot torna.

Estem atents a Compromís. Amb l’absència d’una ideologia clara i propostes polítiques i econòmiques front a la crisi (algú les coneix?) i si sols es tracta d’una marca, d’un producte de mercat, que entra en escena (“la política no deja de ser una escena” Mònica al diari Mundo 7 de Abril de 2013). Nosaltres, però, no deixem passar per alt les posades en escena com les de Mònica Oltra, la fallera a l’ofrena de flors, o Baldovi el “naranjito” en les Corts Espanyoles, presentant sobres (a l’igual que Gonzalez Lizondo que a banda de fer el show barat i el ridícul més espantós és capaç de pactar amb el PP com ja va fer l’any 2005 a Sueca). Presentar-se el 25 d’Abril en una manifestació amb l’eslògan: “assumiràs la veu d’un poble” i amb moltes “blaveres” es veu que forma també part de “fer política”, sempre i quan aquesta es trobe al llindar de l’esquizofrènia i siga més que res “showmaníaca”, commemorativa i banalitzada. Al cap i a la fi, quan tots els partits,representants sindicals i treballadors, empresaris, Cambres de Comerç i societat civil valenciana demanen el Corredor Mediterrani, ells, la “veu d’un poble”, voten a les Corts Espanyoles el “Corredor Central”. Extraordinari.

 Per posar un exemple, aquell dia, altres partits que es reclamen del valencianisme polític, d’alliberament nacional i social, portaven una altra pancarta: “No a l’espoli fiscal i social, independència”. Sense embuts ni enganys, ben clareta: in-de-pen-dèn-cia. Erem espectadors de la manifestació del 25 d’abril de 2012, amb tot el que passava: la crisi, la corrupció, l’atur… Compromís feia de “marcians”, aquest món no es el d’ell. No ens representen.

No cauen en sac buit les declaracions de Ferran Torrent, parlant del mal que ha fet el catalanisme al País Valencià. I té raó; els que han fet mal són els catalanistes, però no els espanyolistes: el PPSOE, eixos es poden presentar a eleccions a la “región que ofrenda nuevas glorias a España” quan vulguen i com vulgues sota l’òptica de l’autonomisme genuflexe, inocu i “samarretil”. Compromís deu donar les gràcies a Rajoy i Rubalcaba per la seua presència a les nostres terres. I per altra el Junqueras (ERC), ha abandonar-les i no presentar-se. Tot un digne discurs del blaverisme plenament assumit per Compromís. No ens representen.

Així com tampoc ens representa “la Oltra”, al llibre de Ferran Torrent i amb aquesta afirmació: “No sóc nacionalista. Es nota…?” Com la de E. Morera al diari el Mundo: “Me siento valenciano, Espanyol, europeo y ciudadano del mundo”. (Com Josep Anglada: de Plataforma per Catalunya..) A Compromís val jugar a tot, a favor i en contra. Tranquils, en voren de tots els colors. Ben mirat, banderes amb sonriure, evitant d’altres. Preferim com diu Llach: amb el sonriure la revolta, i portar una estelada. No ens representen.

Uns desitgem el millor l’èxit electoral, amb bon vent i bona barca, però el nostre camí es el d’Ítaca. No ens representeu.

Aquesta transició cap a la renúncia de gran part del valencianisme polític, fet per Compromis, no ens recorda al PSOE? O com diria J. Baldovi als seus amics, ciri en ma (o sense) a la processó de Sueca: “Torres más altas han caido”.