Reprenem! (editorial)

2 març

Aquests mesos hem estat observant tot el moviment electoral de l’any 2011, la pagina s’ha donat un temps de reflexió i ara tornen al tall. Amb noves idees i amb més compromís amb els nostres lectors. El canvi climàtic continua, les grans fams degudes a l’especulació financera amb els productes alimentaris i el control de les llavors dels cereals juntament amb la crisi estan creant un fort endarreriment a tot el món. Segons el SOFI l’informe anual (ONU-FAO), la fam ja no és pels problemes climàtics, més bé són la crisi i el desenvolupament econòmic dels països.

Europa va mal, la reforma del capitalisme no es farà, però ells, si es faran amb nosaltres. O com diu Hugo Chaves: “si no es fem amb el neoliberalisme, ell es fara amb nosaltres”

Ni taxa Tobin, (impost als fluxos del capital), ni persecució fiscal als paradisos fiscals (a l’Espanya de Rajoy els inspectors sols treballaran 25 hores setmanals), ni impostos a la banca (sols França, Alemanya i Anglaterra), ni nacionalitzacions, tot el contrari: acumulació de capitals, monopolisme bancari amb fusions, i tot comportant la pèrdua del sistema financer propi de les nacions d’Espanya (al País Valencià: Bankia, CAM, Banc de València amb la quasi heroïca excepció de Caixa Ontinyent i Caixa Popular) i tot sumant els últims 400.000 milions del BCE deixats a la banca europea (100.000 a la banca espanyola), com els diners de FROB del govern espanyol, i aquestos sense deixar cap euro a les empreses i famílies, provocant més recessió.

Al País Valencià el saqueig de les nostres entitats financeres pels corruptes del Partit Popular, la corrupció sense límits Gürtels, Emarsa, Urdangarín.., els events multimilionaris: visita del Papa , fórmula 1, obres faraòniques; aeroport de Castelló, Ciutat de les Ciències, Ciutat de la Llum… i tot amb un deute de 30.000 milions (sis mil euros cada valencià) per als propers anys, dissenya un futur més que negre. En resum al País Valencià, viure al major “cau” de corrupció d’Europa: la Marbella del Partit Popular. A més d’un saqueig permanent als valencians, de 6.000 milions (aquest 2011) de dèficit, en la balança fiscal amb Espanya, amb un acumular de 96.000 milions d’euros des que governa el PP, mentre que la corrupció suma poc més de 3000. La corrupció és terrible però haurem de denúnciar el robatori silenciós !

Europa és aprofitada pels neoliberals (neocons, per aplicar la doctrina del shock), la política passa a un segon pla i és la dictadura de “l’esquizofrènia dels mercats”, com diu Cristine Lagarde (segona del FMI) perquè:” primer demanen retallades, i ara per falta d’inversions públiques, que provoquen la rentalització de l’economia, els fa por que els estats, passen a ser insolvents”. Ara els “no” polítics Mario Monti, (President de la Trilateral neoliberal fundada per Rockefeller i membre de la Bildelberg), obté pel seu passat com a assessor de Goldman Sachs, la funció de Primer Ministre a Itàlia. Papademos és col.locat Primer Ministre a Grècia, també provinent de Goldman Sachs, com també Mario Draghi al BCE,

A l’Espanya neoliberal s’imposa De Guindos (fitxat de Leman Brothers, el banc que crea la crisi mundial). Preparat per a l’assalt al poder en el fructífer estiu de 2010 en FAES, per aplicar-nos la recepta neoliberal amb l’elecció de tecnòcrates de la banca espanyola: del Santander, a Jaime Perez (subsecretari de Presidència), del BBVA a Roman Escolano, a president de l’ICO, d’ACS a Marta Silva (advocada General de l’Estat), Flavia Rodriguez de la Mutua Madrilenya a Dra.Gral. de Segurs i Pensions i altres. El camí és sabut, Rajoy incorpora a la gent (els neocons) d’Aznar al seu govern, amb la seua estrella el secretari general de FAES: Jaime García, que ocupa la Secretaria de Comerç. Per descomptat Aznar apareix a la foto el dia de la seua presa de possesió, no podia faltar.

Al Principat de Catalunya, l’avançada neoliberal i tecnòcrata, els coneguts com el govern dels “pitjors” (així passaràn a la història), ens mostra el camí del que són: l’extrema dreta de Pujol, amb unes peticions nacionals en arrancada de pura sang espanyol i parada de ruc manxec. Coartada per mantindre sempre en l’enganyifa, als encara il·lusos solts que els voten. Això si, amb “somriure Profident” com a resultat de la venda d’un raspall de dents (els assessors de propaganda de Reagan, deien que la campanya que li feren va ser, com la venda d’un raspall o pinta). No sense fer una passada per l’agressió de l’estat de benestar al Principat i sumant-se i aplaudint les polítiques del PP estatal, per un extremista Duran Lleida.

Ara és el moment esperat, “la crisi perfecta” (llibre d’Ignasi Ramonet), per aplicar la doctrina del shock (llibre de Noemi Kleim), i aprofitar-ho per aplicar els canvis estructurals que demanen els neoliberals. A un estat on l’índex de la pobresa puja al 22%, ara mateix el més alt d’europa i l’atur amenaça en pujar al 25%. El Pinochet Rajoy no sols ens traurà de les polítiques socialiberals del PSOE, aigua al coll, sols ens dóna la mà, per posar-nos-la al cap baix l’aigua, i enfonsar-nos cap a la recessió econòmica. Han heretat la seva política, la del PSOE, la que ells agueren fet. De Guindos va dir a la Salgado en la presa de possessió: “has fet el que havies de fer i en el moment que tocava, sols que has hagut de ballar amb la més lletja (la crisi). A nosaltres sols ens queda la mobilització permanent.

Entrevista a Susan George

20 gen.

Li faries això al teu fill?

10 gen.

Un video per als corruptes de sempre

15 nov.

Què podem fer els valencians? teoria del quart espai: propostes

10 oct.

SITUACIÓ MUNDIAL: Ens trobem davant de l’enèsima crisi capitalista, la sèptima després de la del 29, i com quasi totes deguda a l’especulació financera, la desregularització del mercats, el descontrol del gran capital, junt a la crisi bancària.

Amb aquesta crisi comencem una etapa que difícilment canviarà pel nostre futur. Aquesta ja demostra que el capitalisme és global o millor dit, l’interrelació de l’economia mundial és fortíssima, cada vegada més els estats i el món financer, tots depenen de tots. A partir d’ara ja podem comprovar que des de l’estat fins els ajuntaments patiran una crisi que en part s’alinea com pròpia….

Vénen mals temps, al començar aquesta crisi els estats que pertanyien al G-8 i G-20, amb líders importants com Sarkozy i Merkel, parlaven de refundar el capitalisme. Un any després les primeres mesures d’acabar amb els paraisos fiscals, el control de la banca, el control de capitals (Taxa Tobin), la regularització de les normes economiques… Tot ha quedat en res, o més avant, amb ximples reformes intranscendents.

Tots sabem que el capitalisme és crisi, sempre necessita un creixement i cada vegada que s’atura, produeix una nova crisi, tant per l’especulació dels mercats, les desregulacions i els comportaments mafiosos del sistema. Les crisis són ja pròpies d’un sistema creat per delinqüents. Idea que Xavier Sala economista i vicepresident econòmic del Barça i professor a la universitat de Colúmbia junt a J. Stiglitz, ens explicava.

ESTAT ESPANYOL I VAGA GENERAL. La corrupció de sistema bipartidista ha fet entrar en contradicció a la classe treballadora. No ens sorprèn l’actitud del PSOE en la reforma laboral plantejada.  Ja és un cúmul històric, són cinc vagues generals de la classe treballadora al llarg de la historia contra les polítiques social liberals d’aquest partit (i sols una contra el PP). Politiques liberals dels C. Solchaga i Boyer (ministres d’economia del PSOE). PSOE i PP sempre es gasten com a coartada per acabar fent la mateixa política econòmica durant trenta anys. Una cosa tenim clara, aquestes polítiques neoliberals del PP i socialiberals del PSOE mai canviaran.

La lectura a la crisi econòmica de l’actual govern ha estat clara: carregar-la a les esquenes de la classe treballadora amb una reforma laboral que permet l’acomiadament i la regressió en drets laborals. L’atac i agressió a funcionaris i pensionistes amb el retallament de salaris, es la prova del caràcter social i liberal del PSOE, la política sempre és així, és als moments crítics on els partits demostren el que són.

L’altra lectura, la que fem la gent honesta d’esquerres no ha estat posada en pràctica: control de les SICAV, banca pública, impost de successions, impost de patrimoni, reforma de l’IRPF a les rendes altes, la no retalla dels 6.000 milions a l’església, persecució dels delictes fiscals (230.000 milions € en negre) actualment, persecució dels empresaris que encara declaren 13.000 euros de renda anual, persecució del mercat negre i en precari dels treballadors. Paralització de les compres de material bèl·lic(18.000 milions €)com els  helicòpters apatxe.

Temps al temps, el PSOE reformarà l’estat de les pensions (ja ho va fer), començarà el copagament sanitari i fins i tot l’educació. El PSOE ja privatitza la banca pública (grup Argentaria). Ara necessària pel tancament de crèdit de la banca privada a les xicotetes empresses, que ha fet possible el tancament de moltes empresses i que fa al PSOE el responsable polític de la situació amb el fracàs de les línies ICO. Com també començà les privatitzacions i venda de les grans empreses públiques espanyoles (13.000 milions €), i després continua el PP (30.000 milions € de benefici).

EL SISTEMA DE PARTITS VALENCIANS. Trenta anys de democràcia ens possibilita als valencians a “jugar a llargues i a curtes”. El temps i l’experiència ens beneficia, i possibilita fer una extensa radiografia de l’esquerra i el valencianisme polític.

Conscients de la repercussió que té en  l’electorat el vot útil, els valors ideològics de la dreta que ens inunden,….. i que cal donar una resposta immediata i contundent,  volem plantejar durament la realitat  de forma pràctica.

Traslladant el que passa al l’estat espanyol, a la nostra societat, i el més important, partint de la pròpia realitat dels valencians, la nostra única preocupació i plantejament, en el millor escenari possible ara i després, com també “jugant a llargues i a curtes”, seria el que a continuació analitzem i proposem.

Un programa ampli d’actuació i posicionament ideal seria:

1.- Unitat d’acció de l’esquerra i el valencianisme polític.

Al PV cal crear una plataforma conjunta de tots els partits contra el dèficit democràtic i pèrdua de l’estat de benestar social. Que cree una mobilització permanent a la societat valenciana i una resposta global de tots els partits progressistes valencians. Així, només el sectarisme nostre serà el gran aliat de la dreta i la incompetència, el manteniment de la dreta al poder al PV.

Si des del progressisme no ens adonem compte que la dreta no només ha a guanyat la batalla ideològica, sinó també el carrer amb la mobilització constant, malgrat que la mobilització és una arma estratègica de l’esquerra transformadora, és que no ens enterem de res. La nostra radiografia és que no només tenim una dreta d’extrema dreta, si no una esquerra conservadora.

Aquest “pacte pel poble valencià” estaria integrat per un manifest de partits, intel·lectuals i associacions progressistes: pacte per la mobilització.

Si en aquestes pàgines expliquem l’inútil que és el vot útil, cal que no ho posem encara més difícil per la nostra part al nostre electorat, i amb responsabilitat,  possibilitem una primera fase de trencament del bipartidisme.

2.- Per un sistema de partits plural, i no dispers.

El bipartidisme ens obliga ara a fer un cert reduccionisme, no ens agrada, però es necessari, i en aquestos moments és revolucionari. Totes les transformacions socials tenen fases, i hi haurà temps de plantejar-ne una altra anàlisi més plural.

Reduir el PV a un bipartidisme no només és una bestiesa, si no una falta de democràcia. I reduir el PV a dreta i esquerra, és la negació de tot un poble.

Dit això i agafant  l’exemple de les nacionalitats històriques, a falta d’estudiar altres moviments de caràcter ecologista o transformador, que no tenen ara una traducció política, el mapa electoral és disposa en quatre partits polítics que són inevitables. Fer més reduccionisme és impossible.

El PV disposa de forma inevitable de:

1.- El PP, un partit de dreta espanyola, en el nostre cas d’extrema dreta i regionalista, que agafa el model autonomista del PP gallec, importat per Zaplana, amb la particularitat que al PV el propi PP jugà i promocionà al mateix regionalisme, ja que si en un principi tenia traducció política amb UV, la lliçó apresa per Zaplana en les converses amb el PP gallec, actua de catalitzadora, i de comprensió del poc valor nacional del regionalisme. Així amb una línia ja clara, el PP actuà, amb la compra de voluntats, de l’espai i programa del regionalisme.

2.-El PSOE, en la seua versió valenciana, és un partit que fa anys ni troba missatge ni líder que puga competir amb la dreta. Dotat el PP d’un missatge propi prestat pel regionalisme. Drama i conflicte permanent als seus últims congressos del Psoe. És el partit que viu del vot útil de l’esquerra, que el fa inútil per dos sentits: A) el que guanya per l’esquerra ho perd per la dreta. B) si guanya no té cap projecte propi pels valencians i ens temem quelcom semblant al Lermisme. Altre problema existent és que el Psoe ja no és alternativa al PP, cosa que pot ser corroborada si les properes eleccions autonòmiques amb un PP corrupte no logra avançar posicions.

L’espai valencià mereix una introducció, i partim de dues realitats:

A.-Pensem que pel temps passarà quelcom semblant a la resta de nacionalitats amb matíssos, vegen que són quatre partits els que d’alguna manera s’imposen: dos espanyols, un de dreta i altre d’esquerres i per altra banda, dos nacionalistes: un més centrat i autonomista i un altre més d’esquerres i independentista.

B.-Partirem del vot de les generals i sobre tot de les últimes europees; eleccions que conformen pels partits nacionalistes l’espai ideològic. Si conjuguem aquestos resultats amb la realitat del punt primer, en aconsella la situació a admetre que s’estan consolidant dos partits nacionals, un el Bloc i l’altre ERPV, tant si es vol con si no. 18.000 vots i 10.000, quan abans Esquerra no passava de mil.

3.-El Bloc, ha fet un esforç permanent per situar-se al centre, de centre dreta a centre esquerra, volent adreçar-se a l’espanyolisme i a les seves games. Hem estudiat i analitzat les ponències de l’últim congrés, i encara que no agrade a despistats i als il·lusos, està situant-se amb l’espai d’UV. Açò important, més val que aquest espai l’ocupe una força que ve del valencianisme progressista que una altra que venia de l’extrema dreta. Al cap i a la fi la nostra Convergència i Unió, malgrat que part dels seus militants estan un poc més a l’esquerra. I precísament el seu valencianisme progressista farà que mai case amb el del PP. Tenim una nova tercera via molt més madura que la inicial.

4.-ERPV, esta configurant-se com a quarta força nacional i a l’igual que el Bloc haurà de configurar aquest espai amb els esforços pertinents. Possíblement haurà de fer una lectura diferent de l’espai nacional valencià, a diferència de la del principat, on està fortament consolidada. Sembla ser, amb la ponència de la seua última conferència, que estem estudiant, s’ha situat en uns postulats força interessants, que la porten per bon camí. Té un avantatge que a nosaltres no ens passa per alt, i és que té el paraigües d’esquerra del Principat, per enllestir el moviment independentista al PV.

Queda altra qüestió; partits com EU, Iniciativa i els Verds, que si bé són molt importants, no és pot saber per diversos motius, el seu futur:

EU.- Es troba en aquest moment al PV molt feble. Les discussions permanents al si del partit, ofereixen a la societat valenciana una imatge molt dolenta i fins i tot al seu electorat, que gran part ha emigrat al Psoe. Per altra banda, porta una trajectòria al PV de continues escissions, l’última la d’Iniciativa. Tot açò el configura com un partit que difícilment podrà canviar aquesta dinàmica, inclús tindre la credibilitat al PV per engegar la política de la nova refundació del partit cap a un altre, anticapitalista i republicà. El mateix discurs encetat a Madrid (que seguim atentament) cap a totes les formacions i associacions de l’espai esquerrà, que sembla sincer, al nostre País és molt difícil, per tota una trajectòria que demostra tot el contrari. Tal vegada al PV la refundació seria la contraria, refundar-se amb les sigles ja existents d’altres.

Altra qüestió que temem és que EU estiga obsoleta amb la qüestió nacional i projecte pels valencians, a l’igual que el PSOE. No obstant encara es considerada per l’electorat valencià (darrera enquesta del CIS) més nacionalista que el Bloc.

Iniciativa.- Presenta la gran incògnita de tots els partits joves doncs encara té una curta trajectòria per poder-la analitzar en totes les vessants ideològiques. No obstant, és clar que no disposa d’un espai electoral, tots estan copats.

En aquestos casos sempre ha passat el mateix, a l’hora de resituar-se sempre és un refregit entre cadira i ideologia, esperem que prime la ideologia.

Els Verds.– Es troben a tot l’estat i al PV en uns percentatges electorals que només a les europees i generals els col·loca darrera dels partits grans. És possible que el seu vot o plantejaments han estat assumits per l’esquerra, a més a més, que quelcom partits esquerrans també es titllen de verds.

Al conjunt de tot l’estat tenen un problema de creixement i podríem pensar que la gran diferència amb els verds europeus és una diferència de cojuntures polítiques pròpies. Per entendre-ho millor, a Europa l’èxit va ser precedit per la desaparició de forces comunistes i altres critiques amb la socialdemocràcia. Resultant els partits verds com la confluència de molts sectors esquerrans orfes de formacions clàssiques de l’esquerra no socialdemòcrata.

LA CREACIÓ DEL QUART ESPAI

Agafant l’experiència de partits polítics que es dóna a les nacionalitats històriques, on quatre espais clars configuren el sistema de partits, llevat de petites variants on entren també factors històrics, i altres partits menuts que també entren en escena, així doncs podem analitzar una constant que ens porta a parlar del quart espai.

Altra qüestió important que marca l’actual “democràcia” a l’estat espanyol, són la qüestió social i autonòmica. La prova és la traducció electoral i política d’aquestes dues contradiccions permanentment irresoltes. Qüestió que dóna que el partits polítics a l’estat espanyol tinguen una traducció electoral concentrada entre dreta i esquerra, i entre nacionalisme espanyol i el de les nacions històriques.

Al conjunt de l’estat a les nacionalitats històriques es donen els quatre espais: Euskadi; PSOE,PP, PNV i Esquerra aberzale (Batasuna, EA, Aralar). Ací tenim la formació del quart espai depenent del conflicte armat. Al Principat: PSC, PP, CIU i Esquerra Republicana. Amb la particularitat de la tradició del PSUC, ara Iniciativa-EU. Només a Galícia es dóna el cas on el PP fa del regionalisme de dretes, creant al BNG de vegades un conflicte intern, doncs té que fer: o bé de nacionalistes moderats o radicals.

Al nostre país la configuració del quart espai que plantegem està per resoldre, encara que ERPV, amb la sentència de l’estatut els deixa ben situats.

Baix la nostra perspectiva com valencians i esquerrans, tenim la imperiosa necessitat de situar-nos en uns plantejaments polítics per no desaparèixer com a poble i defensar els nostres interessos de classe.

El quart espai està ocupat en part, però cal unir forces en un mateix trajecte tàctic i estratègic. Un espai on hauran de situar-se els partits. I el més important, els ciutadans que consideren com una opció de futur i resposta a l’actual situació econòmica politíca i autonòmica.

Són dos eixos els que marquen el quart espai: la superació del marc estatuari o federal i la resposta a l’actual crisi i d’un futur incert que ens porta la dictadura capitalista actual.

PRIMERA QÜESTIÓ:

Com avançàvem en un article passat la sentència de l’estatut al principat marca un canvi que a nosaltres per ser honestos no podem deixar d’analitzar i traure conclusions. És evident que el procés autonòmic o federal està ja tancat i que amb l’actual Constitució ni el PP ni el PSOE canviaran de forma favorable cap a les minories nacionalistes.

L’espanyolisme radical del PSOE passa per un futur, per les actituds ja preses a Euskadi (pacte amb el PP), Nafarroa: no pacte amb Nafarroa Bai i entrega a UPN del govern navarrés. I ara actualment al Principat, on Montilla diu que mai pactarà amb el PP (per ideologia) i ERC (per la qüestió nacional).

L’espanyolisme com a ideologia dominant a l’estat espanyol sempre serà gastat pel PP i el PSOE. I el PP, sempre, a qualsevol concessió autonòmica del PSOE (que no els dona vots a aquestos), serà contestada. El PSOE tota concessió que faça (de mínims), serà feta sempre en clau electoral espanyola.

SEGONA QÜESTIÓ: Aquesta crisi econòmica també ha marcat una època, ha estat la més dura junt la crisi del 29. De la que es trau dues ensenyances: Una la refundació del capitalisme i alternatives, i l’altra, de la posició política dels partits front la crisi i en concret els partits d’esquerres.

De la primera qüestió, l’econòmica, s’està parlant a tot el món, de forma general. De la segona, que afecta tots els partits, i per nosaltres, en concret, als partits de l’àmbit de l’esquerra valenciana. En concret i de forma particular, el posicionament i les eixides econòmiques dels partits polítics. I és ací on els ha marcat. On es veu el caràcter ideològic dels partits i les seves posicions econòmiques i socials. En definitiva ¿qui paga la crisi?.

Tot sumat, junt al camí (neoliberal) cap on avança Europa, i la falta d’alternatives per part de molts partits socialdemòcrates a Europa, ens permeten no ja buscar alternatives de les ja existents, més bé de configurar una resposta, perquè amb ella ens va la pell, el nostre futur com a poble, i el futur econòmic nostre i dels nostres fills.

Aquestes dues qüestions seràn permanents durant molt de temps, durant anys, i cal que ens resituem. Alternatives globals ara, pensant en un futur els valencians no les tenim, però si podem contar amb actituds personals, i amb les bases dels partits actuals, per donar una eixida global de futur. Actualment només tenim un conjunt de partits que pel seu tarannà i posicionaments socials, polítics i nacionals, poden confluir en la creació del nou espai.

FORMACIÓ DEL QUART ESPAI: El PSOE ja no és alternativa al PP, fins i tot ens uns moments de plena corrupció feixista- pepera al nostre país, no és considerat com un canvi o revulsiu. Si amb aquesta situació del PP no avança el PSOE , quan avançarà?, en quina situació política? No és vist pels electors valencians com un recanví, es més, fins i tot, els seus electors ho fan en clau vot “útil” (inútil fins ara), i sense estar convençuts, com un mal menor.

La formació del quart espai haura d’estar configurada per la pràxi política des de la base per independents, simpatitzants, i militants de partits polítics com:

Militants i simpatitzants crítics amb el PSOE, el sector del Bloc anomenat Bloc d’Esquerres i sobiranista (BES), Esquerra Republicana PV, Iniciativa, Esquerra Unida, Avant, Esquerra Valenciana, Esquerra Verda. CAJEI…

La formació del quart espai pot ser vista com un referent si logra acabar o posar en dificultats el bipartidisme. I per altra, acabar des del treball de base, amb la dispersió del vot valencianista d’esquerres.

Molts electors valencians acaben votant al PSOE per falta d’altra opció d’esquerres creïble, i és l’hora, que eixa opció la fem possible i creïble.

ESPAI IDEOLÒGIC:

L’espai ideològic hauria d’estar conformat des del centre esquerra (socialdemòcrata) fins l’esquerra (marxistes). Entenem socialdemòcrata totes aquelles velles concepcions que primen l’estat de benestar front a les privatitzacions, concepcions abandonades fins ara pel nou rumb adoptat pels nous socialdemòcrates liberals a tot Europa (seguidors de la tecera via de Guidens). Com també la nacionalització dels sectors estratègies de l´econòmia: com gas, petroli, llum, transport i de tots els recursos natural. Ens declarem partidaris de la nacionalització de la banca. I la profundització del l’estat de benestar.

Així mateix, partidaris d’asumir totes les propostes esquerranes superadores del sistema capitalista i les seves contradiccions. Alternatius a un sistema que no ens permet tindre un futur digne.

Dit açò últim:

El marc ideal que plantegem és el contrari a l’existent, amb un corriment de forces cap a l’esquerra, si l’esquerra i el valencianisme polític no s’adona tot dóna igual, les matemàtiques no fallen, nosaltres si no és en aquest plantejament realista, no coneguem altre que beneficie a tot el conjunt de l’esquerra. A falta d’una alternativa, el corriment de l’electorat valencià a anat de l’esquerra a la dreta. L’esquerra a anat fet vot útil al PSOE, i el PSOE a anat trasvasant vots a la dreta, els analisis electorals últims així o demostren, el vot util no sols es inútil si no que està trencat i desfent amb gran maldat el vot de l’esquerra real. Amb la creació i perspectives del Quart Espai, podria significar un canvi de cicle, i de corriment fe forces a l’esquerra, trencant l’estatus actual del bipartidisme corrupte, basat amb la coartada d’un front al altre, que els dos partits majoritaris usen.

Com a valencians i com a esquerrans, l’únic que ens separa del poder és la nostra incompetència, això ho tenim molt clar, perquè el missatge, els valors, principis i idees els tenim, l’únic obstacle som nosaltres mateixos. Això sí, en una cosa sempre guanyarem a la dreta: en sectarisme. I encara tindrem la barra de preguntar-nos perquè guanya la dreta.

Molts poden pensar que ja estem bé, fins i tot podem continuar com fins ara. Però nosaltres pensem que la situació anirà a pitjor, estem convençuts. A més a més pensem que al PV no hi ha un recanvi factible, sabem el que pot donar de si el PSOE, trenta anys ens permet avaluar-lo.

Sabem que molts partits sols els interesa el seu futur, mai el del poble valencià, mentre el carro fa roido tot es igual. Però temps al temps, nosaltres no disposem una vara màgica, sols de idees. Però si disposem de les idees que poden fer canviar la situació cap un moviment politic engrescador i ilusionant, un lloc d’encontre de tota l’esquerra i el valencianisme, fins ara dispers, i no alternatiu per la seva feblesa per guanyar les rendes del nostre país.

Nosaltres fem propostes i si escoltem quelcom millor ho comprarem, al contrari ens quedem en la nostra. Això si, atents a qualsevol resposta millor, més pràctica o més lúcida. Nosaltres no som ningú, ni tenim la legimitat, ni la veritat absoluta. Sols complim amb l’idea de la creació de la pàgina: donar alternatives i respostes, front la dreta i l’espanyolisme i en benefici dels nostres: els valencians i esquerrans.

Aquestos plantejaments i propostes que fem, entren de ple en una discusió i debat que es dóna a tota Europa, simplement les fem nostres, i és la crisi de l’esquerra i la socialdemòcracia a Europa i part del món. Per la nostra banda esta, com tot el conjunt de la pàgina, en donar respostes i plantejar el valencianisme i l’esquerra d’una forma global, atenent a la nostra realitat com valencians i esquerrans.

PROPOSTA: Plantegem la creació del quart espai per la formació de Crides a l’unitat als pobles, per conformar col.lectius de debat i treball o com candidatures municipals. Col.lectius d’aquelles persones independents, simpatitzants i afiliats a pàrtits que vulgen treballar conjuntament.

Aquells pobles que la dispersió de partits no fa possible una pràctica política o presentació de candidatura municipal.

Les Crides a l’unitat portaran el nom del poble. I seràn el lloc de treball i discussió dels seus membres, així com l’inici d’unes practiques polítiques comunes de tots els membres del col.lectiu.

Les Crides a l’unitat tindran com objetiu la declaració de principis que proposem, així com tot principi polític que cadascuna assemblea de forma sobirana decideixca.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS:

La Crida a l’unitat de ciutadans es compromet a portar endavant una democràcia radical i portar principis radical democràtics:

1.- Som partidaris de la plena sobirania del poble valencià. La llibertat del nostre poble no té sostre, per això ens declarem pel dret a decidirel nostre futur. Per la superació de l’estat autonòmic.

2.- Donar resposta permanent a les agressions del neoliberalisme portat endavant pel PP, és per això que la guerra declarada dels neocons neoliberals de la dreta espanyola, no poden quedar sense resposta. Les Crides a l’unitat i els seus portaveus, portaran una crítica extremadament radical contra la dreta feixista.

3.-Per una defensa radical democràtica del País Valencià, els seus drets linguïstics, econòmics i socials.

4.- La Crida a l’unitat es compromet a no fer mai cap pacte amb la dreta i portar una actitud beligerant contra qualsevol coalició que incloga a la dreta.

5.- La Crida a l’unitat es declara partidària de portar una ofensiva permanent contra la corrupció política dels partits, siguen de la ideologia que siguen. Demanen la dimissió en bloc del Parlament Valencià de tot el PP, als que acusem de podrir i embrutar les nostres institucions.

6.- Declarem l’actual bipartidisme com una corrupció del sistema democràtic i per tant dictatorial i antidemocràtic.

7.- Ens comprometen a usar totes les institucions on som o serem elegits per portar una política ideològica permanent de confrontació. Independentment de la institució on som elegits. Primarem el discurs ideològic sobre la gestió política.

8.- Contra tota actitud xenòfoba, racista, homòfoba i de discrimanació de gènere.v

9.- Per un PV laic, lliure, social i republicà.

10.- Les Crides a l’unitat tenim com a destínació la formació del Quart Espai. És per això que volem tindre una continuitat en el temps. Volem que el nostre esforç no siga perdut pel temps, per això ens bolcarem i convergirem en una força política o coalició de forces que ocupen el Quart Espai.

Vivim en una dictadura capitalista

11 set.

Europa hipòcrita al descobert

10 set.

%d bloggers like this: