Share this:

 

 COMPROMÍS:LA NOSTRA CONVERGENCIA I UNIÓ

 

 A cavall entre la indefinició i el populisme, la nostra Convergència i Unió està fent un treball més que magnífic. Ens recorda el PSOE de la transició. Aquell PSOE que era tot i no res, entre esquerra i dreta, entre espanyolista i “nacionalista” o valencianista. Ara després de trenta anys una nova força emergent capaç de pactar amb dreta i esquerra a molts ajuntaments, i capaç de defensar el valencianisme tant blaver com catalanista, o defensar els interessos dels valencians com atacar-los, posicionant-se a favor del “Corredor Central.” Ens proposa com a partit autonomista el mateix que PSOE o PP (autonomistes); és a dir, un valencianisme autonomista modern, amb un contingut populista, com tantes vegades ens confirma Rafa Xambó en diversos actes.

 

Partidaris d’un model valencià autonomista i no se sap si federalista, dos models de dependència d’Espanya que encaixa perfectament en l’espanyolisme dels valencians i això si, mai independentista, els fa ocupar un lloc a l’espai electoral, capaç de suplir el PSOE i absorbir tot el valencianisme de l’extinta UV menys espanyolista. I més val que aquest espai siga ara ocupat pel Bloc, ara Compromís, que ve del progressisme que no per UV que venia de la dreta. L’encert configura, tant en la praxi política com a les bases i ponències de l’últim congrés del Bloc, un partit que va del centre esquerra al centre dreta.

 

El no ser res i ser tot, compleix el paper i espai del PSOE sense cap discurs. Però a diferència és el mateix partit sense el passat negre i entreguista del PSOE i per tant capaç de fer oposició a la corrupció imperant, i sense passat de draps bruts que l’incomoden. Únic discurs que es coneix de Compromís. El ser “tot i res” complix un altre paper, on tot el món es crea una pròpia idea, un tratge a mida del que vol que siga, i de vegades sols quimeres, i on cadascú dels votans i militants de Compromís se la poden crear, i de fet, quan dialoguem, cadascú d’ells ens dóna raons diferents.

 

Per altra banda, el Bloc com a partit majoritari (de Compromís) a tots els pobles fa predominar un discurs centrat en el centre polític o dreta progressista, capaç d’atraure els electors moderats del PSOE i l’antiga UV. I fins i tot a moderats del PP(enquestes del CIS). També mai faltarà un xicotet sector que encara es reclamarà més d’esquerres i fins i tot independentista, com a reclam d’una minoria més folklòrica, de paraules i mai de fets. Cosa també existent al PNV o CIU.

 

La nostra Convergència i Unió compleix un altre paper important, molt important per aquells que encara són i creuen en l’esquerra i el país (els fusterians), i no és un altre que fer veure a les reminiscències anticatalanistes de molts electors que el vell catalanisme no fa cap por. A més de estar superada aquesta por per l’empresariat valencià.

 

Un valencianisme no fusterià, com alguns militants d’ells que diuen que ha fet molt de mal, i declaracions d’espanyolitat del seu secretari general Enric Morera, van configurant a la praxí els documents interns i ponències aprovades. Fervor espanyolista si es va amb EQUO (ponències internes antifederals) o més bé un “españolismo bien entendido” que no moleste a Espanya. Això sí, estem pendents de la coalició a les europees, que mostraran més claredat.

 

En resum, nosaltres creguem que ocupa a la perfecció el paper de Convergència i Unió a la valenciana. Un paper necessari que la dreta i la burgesia valenciana mai han volgut ocupar. Han hagut de passar més de trenta anys per crear i refer, aquell vell partit que era el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) de Paco Burguera, per retrobar-nos amb la vella aspiració d’una dreta progressista valenciana al nostre País. Perque ben mirat és un discurs no radical i assumible perfectament per la nostra burgesía benestant i progre. I és que sempre s’ha dit que els valencians anàvem trenta anys endarrerits al Principat, ara encetem un procés autonomista i ells el procés independentista.

 

I temps al temps, el poder ja se sap, anirà moderant i centrant encara més, un discurs que acabara sent fidel als models del PNV i CIU. Perquè al cap i a la fi, eixe és el discurs que li dóna l’èxit electoral. I com ja se sap, hauran que passar més de trenta anys (amb sort) per arribar a una situació com la del Principat, i adonar-se que amb Espanya no es pot anar.

LA DOCTRINA DEL SHOCK

Al documental la doctrina del shock, basat en el llibre de Noemi Kleim del mateix títol, ens exposen molt bé la doctrina liberal implantada al món. A l’estat espanyol és un fet, i si bé amb l’actual crisi podíem pensar que seria gradual, no es així. L’estiu de 2010 estaven preparant a FAES l’arribada al poder del PP, amb Guindos de ministre d’economia, acompanyat per Jaime García secretari general de FAES. El llibre d’anàlisi de l’època d’Aznar, que feren a FAES (coordinat per de Guindos) era una lloança, excepte crític amb la reforma laboral d’Aznar. Era insuficient. Ara ens apliquen la correcta.

Amb l’agressió laboral (ells diuen reforma) i la tornada enrere de quaranta anys, sols es vol tindre, una classe treballadora a baix cost i sense drets, per fer-la competitiva amb el tercer món: els BRICS (Brasil, Xina, Índia..). On una sabata Nike val de fer dos cèntims de mà d’obra (segons el gerent de Nike a Xina), i un pantaló Levis: tres euros de mà d’obra i materials (acords apareguts a televisió entre govern xines i LEVIS), i eixe no es el camí, competir amb salaris amb el tercer món, implica jornals de misèria per vida. L’any 2040 esta previst que l’economia mundial passe pels BRICS sobre tot per Xina i Índia. Sols amb I+D se’ls pot superar, sols que aquest govern vol competir en mà d’obra barata. A València el Centre d’Investigació Principe Felipe, ha estat gairebé eliminat.

Amb el TDT Party de televisions i la premsa, com els quatre diaris (ABC, El Mundo, La Razón, i la Gaceta) imposen la intoxicació ultra feixista-neoliberal, als milers de franquistes sociològics que voten el PP. És curiós escoltar-los al carrer, les violentes vomitades franquistes i insults que solten en parlar. Amb els vells mètodes i discurs franquista: els violents són els estudiants, l’esquerra judeomasònica està al darrera, fins i tot els armats porten pistoles i manuals d’insurrecció…, La premsa d’extrema dreta al País Valencià (més las Provincias com a BOP del PP) i ajudats amb Canal Nou, amb les seues vomitades feixistes plenen les nostres llars, i són aprofitades per alimentar els seus votants. Per fer-los entrar en extasí. Alimentats pels mitjans de comunicació, l’èxit electoral i la impunitat de la corrupción, els del PP estan pletòrics, tornen al franquisme en drets laborals, la dictadura capitalista pura i dura: el neoliberalisme (cal dir capitalisme i no mercats). I el millor, les SS de Hitler, ací la Falange, no condemnen un jutge si no a 120.000 desapareguts pel franquisme, a una segona condemna: a l’oblit, a la no reparació dels crims del franquisme. I Camps queda absolt, més no es pot demanar.

El País Valencià és el banc de proves (és historic: afusellaments del 36, tancs 23F, blaverisme, atemptatsseus i llibreries..) els antidisturbis de la policia amb xapeta de Franco al clauer i al pit, agredeixen els estudiants, fent entrar en èxtasi a la dreta valenciana: tornen al franquisme en tot!. L’extrema dreta, demana a Intereconomia més violència policial, i sols és el principi, vindran més demandes agressives.

Saquejada la Generalitat, els retalls a l’educació i sanitat els farà creure als ciutadans que el millor ara és la sanitat privada, primer són els diners i el negoci, i segon: les vides i la salut. També del manual neocon (als EE.UU) diuen que l’educació es un luxe i caldrà pagar-la. El càncer violent i agressiu del neoliberalisme, és aplicat arreu l’estat i sobre tot als valencians, València la “Grècia” d’Espanya és l’elegida, i sols si mantenim la “primavera valenciana” animant, concienciant i parlant en tots els nostres amics, fills, familiars, podrem aturar l’experiment neocon: la doctrina del shock, el cop d’estat. Ens han triat, el terreny estava adobat de franquistes i d’èxit electoral i hem d’aturar-los.

Ja passà tot açò al govern de Ronald Reagan, quan s’enfrontà al sindicat més fort de EE.UU: el sindicat de controladors aeris (12.000 acomiadats 7.8.1981). Com també es l’exemple de l’enfrontament de Margaret Thatcher amb el sindicat de miners anglesos (el més fort) amb la vaga general d’un any a Anglaterra (1984-1985). I ara i ací, els mateixos fan el mateix, desprestigiar els sindicats com a ritual d’un mateix manual neocon.

El manual neocon sempre es el mateix: 1.- Enfonsar els sindicats. 2.- Enfrontar els treballadors públics amb els treballadors privats. 3.- Als que tenen treball amb els aturats, i 4.- I aquestos últims amb els emigrants.

En resum, mitjans de comunicació, lleis laborals, economia, tribunals de justicia, retalls de l’estat de benestar: sanitat i educació. Tot en el seu conjunt, condueix a la política de la “Doctrina del Shock”. Per parlar clar, és un Cop d’Estat, social i polític, encobert en una democràcia que ja no hi es.

Al País Valencià canten a les manifestacions: “Aquest govern ens porta de cul!” I cal recordar que molta raó tením, doncs aquest feixisme neoliberal econòmic té les seues connotacions, doncs el general criminal i franquista: Queipo de Llano, a Franco li deia: “Paca la culona” i al nou president li duien Mari-ano. Doncs això serà.

Reprenem! (editorial)

Aquests mesos hem estat observant tot el moviment electoral de l’any 2011, la pagina s’ha donat un temps de reflexió i ara tornen al tall. Amb noves idees i amb més compromís amb els nostres lectors. El canvi climàtic continua, les grans fams degudes a l’especulació financera amb els productes alimentaris i el control de les llavors dels cereals juntament amb la crisi estan creant un fort endarreriment a tot el món. Segons el SOFI l’informe anual (ONU-FAO), la fam ja no és pels problemes climàtics, més bé són la crisi i el desenvolupament econòmic dels països.

Europa va mal, la reforma del capitalisme no es farà, però ells, si es faran amb nosaltres. O com diu Hugo Chaves: “si no es fem amb el neoliberalisme, ell es fara amb nosaltres”

Ni taxa Tobin, (impost als fluxos del capital), ni persecució fiscal als paradisos fiscals (a l’Espanya de Rajoy els inspectors sols treballaran 25 hores setmanals), ni impostos a la banca (sols França, Alemanya i Anglaterra), ni nacionalitzacions, tot el contrari: acumulació de capitals, monopolisme bancari amb fusions, i tot comportant la pèrdua del sistema financer propi de les nacions d’Espanya (al País Valencià: Bankia, CAM, Banc de València amb la quasi heroïca excepció de Caixa Ontinyent i Caixa Popular) i tot sumant els últims 400.000 milions del BCE deixats a la banca europea (100.000 a la banca espanyola), com els diners de FROB del govern espanyol, i aquestos sense deixar cap euro a les empreses i famílies, provocant més recessió.

Al País Valencià el saqueig de les nostres entitats financeres pels corruptes del Partit Popular, la corrupció sense límits Gürtels, Emarsa, Urdangarín.., els events multimilionaris: visita del Papa , fórmula 1, obres faraòniques; aeroport de Castelló, Ciutat de les Ciències, Ciutat de la Llum… i tot amb un deute de 30.000 milions (sis mil euros cada valencià) per als propers anys, dissenya un futur més que negre. En resum al País Valencià, viure al major “cau” de corrupció d’Europa: la Marbella del Partit Popular. A més d’un saqueig permanent als valencians, de 6.000 milions (aquest 2011) de dèficit, en la balança fiscal amb Espanya, amb un acumular de 96.000 milions d’euros des que governa el PP, mentre que la corrupció suma poc més de 3000. La corrupció és terrible però haurem de denúnciar el robatori silenciós !

Europa és aprofitada pels neoliberals (neocons, per aplicar la doctrina del shock), la política passa a un segon pla i és la dictadura de “l’esquizofrènia dels mercats”, com diu Cristine Lagarde (segona del FMI) perquè:” primer demanen retallades, i ara per falta d’inversions públiques, que provoquen la rentalització de l’economia, els fa por que els estats, passen a ser insolvents”. Ara els “no” polítics Mario Monti, (President de la Trilateral neoliberal fundada per Rockefeller i membre de la Bildelberg), obté pel seu passat com a assessor de Goldman Sachs, la funció de Primer Ministre a Itàlia. Papademos és col.locat Primer Ministre a Grècia, també provinent de Goldman Sachs, com també Mario Draghi al BCE,

A l’Espanya neoliberal s’imposa De Guindos (fitxat de Leman Brothers, el banc que crea la crisi mundial). Preparat per a l’assalt al poder en el fructífer estiu de 2010 en FAES, per aplicar-nos la recepta neoliberal amb l’elecció de tecnòcrates de la banca espanyola: del Santander, a Jaime Perez (subsecretari de Presidència), del BBVA a Roman Escolano, a president de l’ICO, d’ACS a Marta Silva (advocada General de l’Estat), Flavia Rodriguez de la Mutua Madrilenya a Dra.Gral. de Segurs i Pensions i altres. El camí és sabut, Rajoy incorpora a la gent (els neocons) d’Aznar al seu govern, amb la seua estrella el secretari general de FAES: Jaime García, que ocupa la Secretaria de Comerç. Per descomptat Aznar apareix a la foto el dia de la seua presa de possesió, no podia faltar.

Al Principat de Catalunya, l’avançada neoliberal i tecnòcrata, els coneguts com el govern dels “pitjors” (així passaràn a la història), ens mostra el camí del que són: l’extrema dreta de Pujol, amb unes peticions nacionals en arrancada de pura sang espanyol i parada de ruc manxec. Coartada per mantindre sempre en l’enganyifa, als encara il·lusos solts que els voten. Això si, amb “somriure Profident” com a resultat de la venda d’un raspall de dents (els assessors de propaganda de Reagan, deien que la campanya que li feren va ser, com la venda d’un raspall o pinta). No sense fer una passada per l’agressió de l’estat de benestar al Principat i sumant-se i aplaudint les polítiques del PP estatal, per un extremista Duran Lleida.

Ara és el moment esperat, “la crisi perfecta” (llibre d’Ignasi Ramonet), per aplicar la doctrina del shock (llibre de Noemi Kleim), i aprofitar-ho per aplicar els canvis estructurals que demanen els neoliberals. A un estat on l’índex de la pobresa puja al 22%, ara mateix el més alt d’europa i l’atur amenaça en pujar al 25%. El Pinochet Rajoy no sols ens traurà de les polítiques socialiberals del PSOE, aigua al coll, sols ens dóna la mà, per posar-nos-la al cap baix l’aigua, i enfonsar-nos cap a la recessió econòmica. Han heretat la seva política, la del PSOE, la que ells agueren fet. De Guindos va dir a la Salgado en la presa de possessió: “has fet el que havies de fer i en el moment que tocava, sols que has hagut de ballar amb la més lletja (la crisi). A nosaltres sols ens queda la mobilització permanent.

Entrevista a Susan George

Li faries això al teu fill?