LA CONJURA DELS IDIOTES

18 des.

Image

 

 

El temps fica a cadascú al seu lloc, o la història, i és una sort que portem trenta anys de democràcia, per vore el passat. Ara sols s’enganya qui es deixa enganyar.

Sols tocarem el més important, els records més importants, per començar podem fer-ho per l’educació i recordar les memòries de Maravall (ministre d’educació del Psoe, 1982):”només entrar, els bisbes em posaren tres decrets d’amunt de la taula de color sèpia per a signar, a l’any ferem la primera llei d’educació”. Ara parlem de l’educació concertada? En menys recursos la segona república, del projecte de 20.000 escoles en va fer 7.000 públiques. Les altres ja sabem que no els deixà fer-les el triomf de la CEDA i la guerra.

L’any 1985 en la primera agressió a les pensions els costà una Vaga General. L’any 1988 (14-12) va ser la primera agressió a la classe treballadora amb una reforma laboral. Quatre anys deprés el 1992 Vaga General (28-5) per una nova agressió al subsidi de desocupació, dos després, al 1994, una altra agressió de reforma laboral i Vaga General. El 2010 amb Zapatero, tres agressions: reforma laboral, reducció salarial i congelació de les pensions. Aquell que va dir a l’entrar: “No us fallaré”. Un any després, el 2011 una altra Vaga General (27-1) per la reforma de les pensions. S’ha de ser un psicòpata per no poder recordar res, després de sis Vagues Generals. Sobretot com a valencians cal recordar els tres consellers de PSPV, que per burlar-se van anar a comprar al Corte Inglés (foto inclosa), l’únic establiment de València que no tancà, així com els càntics que els manifestants li feren al Corte Inglés aquella vesprada del 14-12-88.

Amb tanta Vaga General hem passat per damunt de la privatització de la sanitat, el decret 15/97 de Jose Mari Aznar, votat pel: PP, PSOE, CIU, CC i PNB. Parlem ara de privatitzacions, externalitzacions? O ara de blindar-la?.

No oblidem ara, la condemna a la banca espanyola pel parlament Europeu per no donar crèdit a les empreses i famílies. No recordeu la privatització del grup públic Argentaria l’any 1993?: dos privatitzacions del 24,99% i 25,99% i la del 1996 del 25% coincidint amb l’entrada del PP. Ara amb la crisi ens adonem que no tenim banca pública, i que cal crear una per a les PYMES. Ara?, sols per a les Pymes? Ara la crisi us ha deixat el cul a l’aire, sense banca i sense crèdit i enfonsant l’economia del país gràcies a vosaltres. La banca no es toca, si no, qui paga les eleccions?

No parlem de reformes fiscals, ni de la desaparició de l’impost de patrimoni i l’impost de successions als més rics, ni de les SICAV (1% d’impostos) a les grans fortunes perquè no paguen.

Ara us recordeu dels mileuristes, o menys, dels que no poden i volen fer-los exempts de l’ IRPF. Trenta anys després, i falta vore.

No parlem del successor del genocida, dos dies després! (12-11-13) de la conferència, i voteu junt al PP, contra els partits que demanen una fiscalització de la Corona. Lapsus o sicòpates.

Tampoc parlarem dels desnonaments. Zapatero: “la dació és anar contra el sistema jurídic i financer espanyol”. Tampoc de l’altre pal important, l’exèrcit i del seu pressupost (70 milions diaris), de la compra i endeutament (30.000 milions ara) de material bèlic. Que puja tots els anys 1.500 milions d’euros. Aquestos no tenen retallades? Clar, ens preocupa el Marroc.

Parlarem del Concordat amb el Vaticà, que es porta entre 7.000 i 11.000 milions d’euros a l’any, segons diverses fonts. Ara cal denunciar, i Bono i Vázquez que diran? La llei de llibertat religiosa, que no s’aprovà amb el govern de Zapatero, perquè era “obrir un altre front”, no és verirat Fernández de la Vega?

L’eixida de la crisi de Zapatero, les mesures van ser totes de dreta, no tenien un altra política. La crisi demostrà qui eren els del PSOE i qui la pagava: Treballadors (reforma laboral), retalls als funcionaris, pensionistes… Amb la crisi demostraren qui eren.

I per acabar, el cop d’estat feixista neoliberal i ”il.legal”, però inmoral, de canviar la constitució (PSOE i PP). L’article 135 que no permet endeutar-se, màxima lliberal pensada per a països rics i no per als pobres. Que marca al PSOE com un clar partit de dretes i reacionari.

El títol del llibre: “La conjura dels necis”, ve donat per la falta d’editors, i pels que es negaren a publicar un llibre, que resultà després un best seller i premi Pulitzer, així ho comentà la mare de l’autor.

En fi, fallaren els responsables, els editors, els dirigents (no dels Partits), els que decideixen qui publica i qui no. Seriem necis o ignorants, si no saberem que el que prediquen en l’oposició, és el mateix que no pensen fer.

Etimològicament la paraula idiota ve del grec, que significava: persona que no es preocupa dels assumptes públics (no intervé en política, o no té política, no participa en l’àgora), sols s’interessa pels assumptes privats.

I és precisament allò que ha fet el PSOE, am la darrera conferència. No tenien política, havien perdut el rumb, estaven i estan sempre en assumptes interns del partit, o privats: primer el “pesebró”. Feia falta gent de fora del partit, que els ajudés a trobar la ideologia que van perdre a l’instant, a l’inici, amb el Felipisme. I amb tot el cocktel i vist el resultat, la darrera conferència ha resultat: la conjura dels idiotes.

Al diccionari de TIP I COLL està l’accepció: “indiota” com, a natural de l’Índia que és mor de fam mirant una vaca. Sembla ser que eixe serà el camí, si més no, el PSC ja el porta.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: