És evident que nosaltres no creguem en el PPSOE, com tampoc en cap dels satèl·lits que els envolten. Tampoc creguem en la mercaderia política, no recolzem a ningú per tirar a l’altre: el nostre vot no es ven, perquè el nostre vot és ideològic, no actitudinal. No votem pel vot inútil: el famós vot “ÚTIL” que mai ha servit per configurar una realitat social i nacional ara necessària. Votar per tombar a l’altre és sempre un canvi de cromos, pura mercaderia, pura enganyifa sistèmica, canviar per què res no canvie, que a la història electoral de l’Espanya corrupta i neoliberal no ha servit per res, i menys encara al País Valencià.
En aquest País tenim la suficient experiència per poder passar de modes, tsunamis electorals, encantadors del progressisme, músiques i flautes ideològiques, ho tenim tot vist, no volem morir d’èxit electoral, volem crear i fer gran un nou model polític i social pels valencians.
I per fer un joc de paraules no votem per Compromís sinó en el que creguem i realment volem. La vella recepta dels militants i votants del PSOE valencià, de criticar al PP per fer-se passar d’esquerres ja la coneguem, i no és això, escoltar sempre crítiques i no propostes és jugar a l’engany. Temps al temps, que tot cau i tot torna.
Estem atents a Compromís. Amb l’absència d’una ideologia clara i propostes polítiques i econòmiques front a la crisi (algú les coneix?) i si sols es tracta d’una marca, d’un producte de mercat, que entra en escena (“la política no deja de ser una escena” Mònica al diari Mundo 7 de Abril de 2013). Nosaltres, però, no deixem passar per alt les posades en escena com les de Mònica Oltra, la fallera a l’ofrena de flors, o Baldovi el “naranjito” en les Corts Espanyoles, presentant sobres (a l’igual que Gonzalez Lizondo que a banda de fer el show barat i el ridícul més espantós és capaç de pactar amb el PP com ja va fer l’any 2005 a Sueca). Presentar-se el 25 d’Abril en una manifestació amb l’eslògan: “assumiràs la veu d’un poble” i amb moltes “blaveres” es veu que forma també part de “fer política”, sempre i quan aquesta es trobe al llindar de l’esquizofrènia i siga més que res “showmaníaca”, commemorativa i banalitzada. Al cap i a la fi, quan tots els partits,representants sindicals i treballadors, empresaris, Cambres de Comerç i societat civil valenciana demanen el Corredor Mediterrani, ells, la “veu d’un poble”, voten a les Corts Espanyoles el “Corredor Central”. Extraordinari.
Per posar un exemple, aquell dia, altres partits que es reclamen del valencianisme polític, d’alliberament nacional i social, portaven una altra pancarta: “No a l’espoli fiscal i social, independència”. Sense embuts ni enganys, ben clareta: in-de-pen-dèn-cia. Erem espectadors de la manifestació del 25 d’abril de 2012, amb tot el que passava: la crisi, la corrupció, l’atur… Compromís feia de “marcians”, aquest món no es el d’ell. No ens representen.
No cauen en sac buit les declaracions de Ferran Torrent, parlant del mal que ha fet el catalanisme al País Valencià. I té raó; els que han fet mal són els catalanistes, però no els espanyolistes: el PPSOE, eixos es poden presentar a eleccions a la “región que ofrenda nuevas glorias a España” quan vulguen i com vulgues sota l’òptica de l’autonomisme genuflexe, inocu i “samarretil”. Compromís deu donar les gràcies a Rajoy i Rubalcaba per la seua presència a les nostres terres. I per altra el Junqueras (ERC), ha abandonar-les i no presentar-se. Tot un digne discurs del blaverisme plenament assumit per Compromís. No ens representen.
Així com tampoc ens representa “la Oltra”, al llibre de Ferran Torrent i amb aquesta afirmació: “No sóc nacionalista. Es nota…?” Com la de E. Morera al diari el Mundo: “Me siento valenciano, Espanyol, europeo y ciudadano del mundo”. (Com Josep Anglada: de Plataforma per Catalunya..) A Compromís val jugar a tot, a favor i en contra. Tranquils, en voren de tots els colors. Ben mirat, banderes amb sonriure, evitant d’altres. Preferim com diu Llach: amb el sonriure la revolta, i portar una estelada. No ens representen.
Uns desitgem el millor l’èxit electoral, amb bon vent i bona barca, però el nostre camí es el d’Ítaca. No ens representeu.
Aquesta transició cap a la renúncia de gran part del valencianisme polític, fet per Compromis, no ens recorda al PSOE? O com diria J. Baldovi als seus amics, ciri en ma (o sense) a la processó de Sueca: “Torres más altas han caido”.
Valencianisme.cat 
Deixa un comentari