El “FATXAPROGRE”: UNA ESPÈCIE A EXTINGIR

13 febr.

Image

A les jornades de “Pensament Crític” del diari Le Mond Diplomatique, que van fent-se sobre “Utopies” , queda clar que vivim actualment d’utopies impensables fa deu, vint, trenta cent anys. Tant en tots els camps científics com també en el pensament social. Vivim la consecució de moltes millores en el món del treball, que ara ens volen llevar, com d’avanços polítics arreu del món. On noves formacions polítiques esquerranes estan assolint el poder. I com també de moviments nacionals com el cas d’Europa que l’han fet completament diferent en cinquanta anys.

Per avançar tota societat necessita d’uns agents transformadors i no són altres que els mateixos ciutadans, que en clau de classe social, van movent els avanços i el progrés determinats per interessos econòmics, socials i nacionals.

El País Valencià no és aliè a tot aquest procés. “Tenim el que ens mereixem” és una frase dubtosa, no tots els valencians ho mereixen, almenys aquells que lluiten i voten per avanços socials i nacionals. Però si hi ha una majoria, que ha configurat, amb les seves actituds, l’actual situació econòmica i política del nostre país.

El nostre país actualment, on tots som corresponsables, la dreta com a classe dominat l’ha enfonsat. Però no és aquesta qüestió la que volem tractar, ens pertany també veure’ns a nosaltres i no sols als altres. Per això volem encunyar un mot, que defineix a molts valencians, que amb la seua actitud han configurat el País Valencià: el fatxaprogre o progrefatxa.

El faxaprogre mai ha votat el que diu, sempre ha fet vot útil, sempre el que tocava a cada moment o la moda. Està exempt d’ídeología. Sempre vota doblement, el que realment pensa i una excusa. Fatxa i excusa progre. Per això sempre cal preguntar-los: tú què votes?

Per al fatxaprogre valencià mai és el moment de demanar res, el manual fatxaprogre diu que mai cal molestar els contraris, ells si poden, els altres. Cal estar al costat del poble: el reaccionari? i no molestar-lo ¡es poden despertar!

Pobre fatxaprogre, per a ell mai és el moment, mai és l’hora..el poble no ho entendrà. Tot un cervell capat. Albert Einstein deia:”la ment que s’obri a una nova idea, mai tornarà al seu tamany original”.

 

Nosaltres pensem com Fuster:”els valencians estem farts de demanar perdó que existim”.

Al català cal dir-li valencià, per no molestar, fins i tot comunitat i no País.

Mentres tant el País avança …al pou. Es fan estatuts: de merda. Les banderes valen totes, menys la que molesta, a ells també: la independentista. Al seu petit cor sempre retomba la veu de Paquita, sempre , que sempre començava amb: “Espanyoles todos…” i al cap i a la fi encara, sempre, amb matisos però sense eixir del solc ha estat acceptat pel fatxaprogre.

Pobres fatxaprogres sempre obliden la nostra història, doncs la saben, però tres cents anys estableixen una doctrina de comportament i submissió: els valencians no estem preparats, això és implantejable, els valencians no ho volen, evitem confrontacions

Pobre faxaprogre tota la vida votant: el vot útil, el que toca ara, per què no guanye…el llop, que ve el llop…

Per ser “realistes” la realitat els mata, doncs cal acceptar-la mai canviar-la… amb mesura és clar. Amb un castrament mental o amb un preservatiu al cap, les seves conclusions avorreixen i sempre acaben en el discurs fatxa conservador e idèntic dels contraris? la dreta de tota la vida: “això no pot ser”.(frase que els uneix)

Avui un dia del 2014, qualsevol dia, ens podríem preguntar què hem guanyat els valencians, clar, ells sempre han votat totes les games de l’espanyolisme i del socialiberalisme. Dos conceptes clars de ideologia fatxaprogre, per uns que el creuen i altres que l’accepten: el mal menor. El capitalisme ni és just ni és democràtic.

Tota teoría i pràctica de la dominació dels ser humans dels racisme-aparheit (el tio Tom), masclisme, classes socials o nacionalisme, té els mateixos components: els negres son inferiors no saben gobernar-se, necessiten als blancs, les dones són el sexe dèbil i ases (sindrome de l’indefensió adquirida), necessiten el l’home, els pobres no tenen diners, necessiten els capitalistes. I ai del nacionalisme o valencianisme, i tres cents anys de dominació, fins ara té una consecució: els valencians son un “pueblo muelle”, uns meninfots, no tenen remei, no cal esperar res d’ells…necessiten a Espanya. Si parlaren les balances fiscals¡

No cal mirar a la dreta, i vosaltres? Que heu configurat?, tot per arribar on estem? De que han servit el vot útil i mil excuses. De res.

Tindria collons que al crit de “valencià l’últim”, totes les autonomies se n’anaren d’Espanya, (declaracions de M.Gordillo a Andalusia, un alcalde d’Extremadura) i al final els castellans també, i que Madrid la capital la traslladaren a València, com únics espanyols, i fins i tot pagariem el deute de la desfeta. Tindrà ovaris!

Vist el vist, ni tots els valencians som corruptes, ni de dretes ni fatxaprogres, i amb la realitat més real, ni Espanya té futur ni el tindrà, es l’ADN espanyol. Ni els valencians tenim encaix a Espanya, així ho demostren bascs i catalans que van per davant. Però encara quedem i queden esquerrans i valencians. Això si, conscients que, només usant unes poques neurones al cap i un poc d’honestitat, no fa falta res, més tots som conscients que sols l’independència pot millorar el nostre futur. Sols falta vore un atac d’honestitat a els autonomistes i federalistes, i que deixen de mentir. Espanya no té futur i la independencia és el nostre cami, la nostra única salvació, la nostra única revolució. La creació de la República Valenciana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: